La dona del Cèsar

"Crec que no està bé fer mofa de ningú. Mai, per cap motiu, sota cap concepte"

Aclariment 1: Crec que un paio que entra a la redacció d'una revista i comença a disparar als altres està totalment sonat. No hi ha justificació possible per un acte tan horrible.

Aclariment 2: Crec que no està bé fer mofa de ningú. Mai, per cap motiu, sota cap concepte.

L'horrible atemptat ha portat a alguns comentaristes a defensar que el dret a la llibertat d'expressió no pot tenir cap restricció. Tanmateix les bales de Charlie Hebdo posen sobre la taula preguntes incòmodes: té límits la llibertat d'expressió? Puc dir el que em roti sempre? Ningú em pot dir res mai?

Si preguntem al constitucionalista Pierre de Vós, ens respondrà que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha declarat en diverses sentències que el Conveni Europeu de Drets Humans en justifica algunes limitacions. En concret, al segon paràgraf de l'art. 10è del Conveni, que diu que aquest dret "podrà ser sotmès a certes formalitats, condicions, restriccions o sancions, previstes per la llei" quan siguin necessàries per a garantir certs béns jurídics com la seguretat nacional, la defensa de l'ordre, o la protecció de la reputació o dels drets aliens, entre altres béns.

Penso que ens equivoquem si situem l'enfocament de la cosa en allò que jo puc dir. En general, em sembla molt més important el que l'altre pot escoltar. És fonamental pensar en l'altre, en la dignitat de l'altre, en les creences de l'altre. Respectar l'altre. I l'altre no és el fanàtic que dispara. L'altre som tu i jo i tothom. Puc dir que la teva mare és una puta (amb tot el respecte cap a les prostitutes i la teva mare esclar), i demanar-te que no t'ofenguis en nom de la meva llibertat d'expressió? Puc burlar-me dels teus quilos de més i dir-te que estàs jamona, i si t'enfades dir-te que ets una susceptible i que no tens sentit de l'humor? No sé, potser sí, però… no t'ho estic posant molt difícil?

Si googlejo "Charlie Hebdo église", aquest és el resultat en imatges. Un cristià, un musulmà, un jueu de bona fe, poden sentir-se agredits? La frontera entre la sàtira i l'odi o la xenofòbia pot ser a vegades molt difosa (aquí un post que fa pensar d'un blog que no et pots perdre). Això no té res a veure amb l'autocensura. Té a veure amb la prudència i en pensar que no estem sols. La saviesa popular ho ha dit des de fa segles: és allò de la dona del Cèsar.

Aclariment 3: Acabo de recordar que et dec la cançó de l'article: és aquesta.

 
 

Comentaris