La divergència amb Unió

"La votació sobre la nova llei antiterrorista va ser l'excusa per esbombar als quatre vents la seva pugna interna que deu fer anys que dura però que sempre s'havia mantingut en la cordialitat i lleialtat política"

L'episodi viscut fa uns dies al Congrés amb els diputats de Convergència i els d'Unió porta camí de convertir-se en un punt d'inflexió en les relacions de la federació. La votació sobre la nova llei antiterrorista (que ara no entraré a valorar) va ser l'excusa per esbombar als quatre vents la seva pugna interna que deu fer anys que dura però que sempre s'havia mantingut en la cordialitat i lleialtat política. El pacte antiterrorista no hi té res a veure. Vull dir que l'estripada no té aquesta polèmica norma com a motiu principal ni de bon tros. Tothom sap que a mar de fons ve pel gir sobiranista de Convergència que a Unió no ha volgut seguir. Amb la victòria de Duran a l'últim congrés intern celebrat el 2010 els militant de la formació van voler que el seu president de partit continués. Ho van fet el 80% dels afiliats que tenien dret a vot. Igual que els darrers congressos des de 1982. Jo no havia nascut i Duran ja manava a Unió.

Bé, dates i dades a part, el divorci amb convergència sembla evident. És com veure un matrimoni que continuen junts perquè porten tants de temps que els fa por saber què hi ha més enllà del seu enllaç. Tenen por i no saben què passarà amb el fills. Els fills en aquesta matussera metàfora serien les eleccions. L'esquerda a la porcellana, en aquest cas, no sé si es podrà reparar però abans s'han d'omplir cadires als ajuntaments. És per això que no han volgut trencar del tot el matrimoni. Ara per ara no hi guanyarien res anant per separat però el setembre serà una altra història.

La solució no és gaire difícil per Convergència. Només ha de fer una oferta pública a tots els militants d'Unió independentistes per ingressar al seu partit i llestos. Unió quedaria, així, descol·locada i possiblement perdria molta població. Segons diuen els militants (fora de micròfon) la gran majoria de gent amb carnet d'Unió són ja independentistes. Així doncs no els hauria de significar cap problema deixar que el peix gros es mengi el petit en un moment de la història on s'hauran de definir com a partit. Al 27 de setembre s'hi ha de comparèixer sense dubtes. Amb la puta o amb la Ramoneta. Totes dues no hi caben.

La gran incògnita és el moment en fer públic el trencament. Un trencament que tindria conseqüències en el mateix govern de la Generalitat. Potser per això el moment serà poc abans de les eleccions. Segurament amb el Parlament ja dissolt i els dirigents de Convergència ja haurien d'estar fent ara ofertes seductores als líders d'Unió per tenir un lloc destacat en la següent etapa de la història (si guanyen). Aquest serà en moment, si Unió acaba presentant-se sola, de veure quin és el seu pes de veritat a la societat catalana. Es veurà si són una cosa del passat o un partit amb idees i ideologia ben viva. Tot està per fer i tot és possible... però poc m'imagino que d'aquí un any la formació que governi Catalunya sigui un bipartit que es digui Convergència i Unió.

 
 

Comentaris