Un dels efectes que produeix transitar per la vida quotidiana d’una petita illa com Formentera és descobrir que la vida i la mort viuen a molt curta distància. A Formentera el cementiri i l’hospital es troben un al costat de l’altre. Les distàncies a Formentera són inútils. La vida en aquests breus, per curts, espais se superposen fins a fer transparent el lloc. La prefectura de policia i l’hípica estan al costat de l’hospital i el cementiri, com també ho estarà una residència per a la dependència que ara està en fase de construcció. La policia, el poliesportiu, l’escola, el cementiri, l’hospital i el cinema es troben a menys de 3 quilòmetres uns dels altres, tots als voltants de Sant Francesc. Tota una vida continguda en un petit espai en el qual un pot néixer, créixer i morir sense gairebé notar que no ha hagut de donar grans gambades per viure en plenitud. Les distàncies curtes a la vida, com mostra Formentera, contrasten amb la percepció de tots aquells que viuen en grans ciutats, que pensen en la llarga distància que hi ha entre la vida i la mort. La idea de col·locar en un mateix espai l’hospital i el cementiri té la capacitat d’evocar que la vida i la mort és un continu fluir, enfront del que passa en una ciutat on la mort és sempre un desgraciat accident. La tendència de la societat a ocultar tot allò que la pertorba apartant-ho dels seus ulls tanca un ensenyament: és inútil posar distància a allò que no ens agrada o temem. Cada dia creiem que hem de recórrer grans distàncies per descobrir qui som, sense pensar ni un minut que la vida està davant dels nostres propis ulls. La metàfora que ofereix la petita Formentera és que, per molt que corrin per les seves curtes carreteres, mai podran arribar més lluny, només més ràpid. La poderosa imatge de Sant Francesc, on una cosa està al costat de l’altra sense que un hagi d’anar a buscar-la, ja que semblen moure’s en cercle com en uns cavallets, permet constatar fins a quin punt hem construït un ideal de vida on és més fàcil trobar a una persona disposada a estimar-nos a les xarxes que recordar els nostres morts. A Formentera la presència blanca del cementiri és constant. No obstant això, el turista es diverteix a l’illa amb supèrbia i desconcert creient que a Formentera no es mor. És la prova més nítida que vivim més còmodes transitant en les distàncies llargues que en les curtes. Les distàncies llargues permeten que no haguem de ser conscients de per on camina la nostra ombra, mentre que en les distàncies curtes, si un adverteix haver perdut la seva ombra, serà per saber que ja no està entre els vius.
- CA
