Els vull presentar a un amic meu. Aquí està. Mirin-lo. Pobret. Ho veuen, oi? És així, és així. Ja fa temps que ho està passant molt malament. No és cap broma: lo seu és molt serio. Ha anat a tots los especialistes del país… i res. No saben trobar-li remei al seu mal. Que què li passa? A veure… Us ho dic a cau d’orella perquè si ens sent es fotrà a plorar: se-li-ha-mort-el-partit. Sí, vés, com qui no vol la cosa. Semblava que no, però al final sí. És així, és així. Un dia et penses que està bé, però patapum! Amors: Dolors!!!
JO: Com et trobes avui?
AMIC MEU: Anar fent, anar fent. Encara no me’n sé avenir.
J: Normal. Ja saps… quan vulguis tornem a injectar-nos magdalenes de conyac per vena. Si fa falta cada dos hores!!!
AM: Gràcies, gràcies, tu si que ets un camarada!
J: No ens confonguem…no em diguis marranades… Jo sóc el teu amic!
AM: perdona, perdona, és el costum disciplinari.
J: És que és increïble! Clar.. tu votaves a Iniciativa per Catalunya…
AM: Sí, sí, però ei, ei… jo era del PSUC.
J: Però si això és un partit congelat…
AM: Ja. La veritat és que ara no es troba ni a la secció de peixos liofilitzats dels súpers
J: Per tant, m’estàs dient que et sents com un lluç a -30º?
AM: Millor estar fresc que no com aquests paios amb ulleres de plasta, jerseis pistatxo deshidratat i bicicleta anti vianants que els voten
J: Ummm… Els nois i noies Barri Sèsam i Bàrria Sèsama
AM: Tu creus que jo, i tanta gent que els ha votat ens podem sentir identificats amb tot això? Amb tots aquests pijets farsantets, ja sigui els netets, com els brutets amb flautetes i gossets de tres mil euros la puça, tu creus?
J: Bé.. jo no sé, jo sóc anarcoconservador …
AM: Molt bé, però tu creus que podem identificar-nos amb tot aquest Polivinil de Clorur (PVC)?
J: Doncs aquestes i altres resines sintètiques sembla que són els votants d’IC d’avui..
AM: Sí, sí, un vot fràgil, volàtil, capritxós, dèbil, que s’enganxa a qualsevol lloc…. un vot que és el pegament dels socialistes..
J: “Mis manos: mi capital. Mi partido”, deia un dels eslògans més populars del PSUC durant la transició…
AM: Sí, i ara: “Mis manos: mi capital. Mi menjadora”.
J: Repetiran el tripartit?
AM: No siguis sòmines! On vols que vagin tots aquests paios que no tenen cap ofici ni benefici? A Parcs i Jardins? A dormir-hi, vull dir Ca! No poden anar enlloc!
J: Polítics professionals, polítics del no res, vols dir…
AM: El que vull dir és que IC ha desaprofitat i està desaprofitant grans oportunitats…
J: Ah sí? Com quines?
AM: Per exemple, per què no pacta amb CIU?
J: Com? Però què dius!
AM: Perdona! Al País Basc el PNB i Ezker Batua van governar junts!
J: Ja, però….
AM: Ja, res! Lo fàcil és convertir-se en cola sintètica i adherir-se al PSC. Això no té mèrit, ni res, això és vulgar i anti higiènic. No vols canviar coses? No vols fer una política agosarada? (no vol dir de gossos). Doncs per què no apostes perquè diferents sensibilitats polítiques governin? Per què no parles, per què no dialogues?
J: Però tu creus que IC faria això?
AM: I tu et creus que no hi havia gent a IC que no hi creia en això?
J: Ah sí?
AM: Doncs, sí. Perquè de què parlem? De fer política, de intentar buscar solucions, o de fer política per pagar una hipoteca? No vol ser revolucionària IC? Li fa por la revolució?
J: Buf! Noi, parles com… No sé.
AM: És que has d’entendre que som molts els que no sabem per què hem de tornar a votar IC. No tenim motius. No ho sabem. No…
J: Tranquil, tranquil. Descansa, amic. T’explicaré un conte abans d’anar a dormir: “Obrim aquesta porta amb la clau de la imaginació. Al darrere hi trobarem una altra dimensió, una dimensió de so, una dimensió de visió, la dimensió de la ment. Estem entrant en un món diferent de somnis i idees. Estem entrant a la dimensió desconeguda”.
AM: Sí, sí, sí, ciència ficció, fantasia, terror… ho veig, ho conec, això és IC.
J: Benvinguts a La dimensió desconeguda.
