Ja hi tornen amb les amenaces. Una altra vegada amb l’anomenat «FLA», que bàsicament són els diners dels propis contribuents catalans pels quals, incomprensiblement, paguem interessos per poder-ne disposar. Us adoneu de la gran burla que representa tot això? Ens amenacen amb el nostre propi esforç fiscal, tot perquè hem decidit que el futur de Catalunya el decidiran els seus ciutadans i no el govern espanyol de torn. Això ho fa el mateix govern espanyol que utilitza les institucions públiques i la policia en benefici propi, per espiar, coaccionar, intimidar adversaris polítics i fabricar proves falses per intentar esborrar-los del mapa polític.
Aquesta setmana, el reportatge Las cloacas de interior, que cap mitjà del poder madrileny ha volgut emetre, ha posat en evidència el que molts ja sabíem: formem part d’un Estat podrit. Un Estat en estat de descomposició. Un Estat amb tics neofranquistes. Un Estat que ha fet de la mentida la seva columna vertebral. En definitiva, un Estat sense garanties el qual, no tingueu cap dubte, seguirà incrementant el seu grau de bel·ligerància a mesura que ens apropem a l’1-O. Aquestes amenaces no ens han de fer gens de por. Ans al contrari. Cada amenaça ha de ser una raó més per anar a depositar la papereta a l’urna l’1 d’octubre. I ho farem precisament per alliberar-nos d’aquestes clavegueres.
Ens diuen que els funcionaris no cobraran si no disposem dels diners del FLA. Mentida. Les nòmines dels funcionaris es paguen amb la tresoreria pròpia. Ens volen confondre. Estan intentant crear un clima de por per intentar sabotejar el referèndum. I ho fan perquè no tenen cap argument mínimament potable per defensar la seva postura. L’únic recurs que tenen és l’autoritarisme. El que trobo més trist és que tot això està passant amb el silenci còmplice d’aquells que diuen defensar l'”autogovern” de Catalunya. En els vuit anys que porto a Catalunya, no he sentit mai cap argument vàlid dels qui defensen la dependència de Catalunya a l’Estat espanyol. Deu ser perquè no n’hi ha cap.
Dit això, de debò algú creu que hem de rebre lliçons i amenaces d’un govern que s’ha polit el Fons de Reserva de les Pensions? De debò que hem de rebre lliçons sobre com gestionar la nostra economia d’un Estat que ha fet fallida més de 25 vegades al llarg de la història i que utilitza els diners del corredor mediterrani pel corredor central o l’AVE a Barajas? De debò que hem de rebre lliçons de democràcia d’un Estat que persegueix a càrrecs polítics per haver permès una votació o que empresona artistes per fer ús de la llibertat d’expressió? De debò que hem de rebre lliçons ètiques de govern d’un Estat que juga amb la seguretat dels ciutadans i viola la sobirania d’altres Estats? De debò que algú es pensa que la dignitat dels ciutadans de Catalunya té un preu?
No cal que respongueu ara. Penseu-hi. Reflexioneu. Debateu. Llegiu. Escolteu. I, sobretot, siguem tots conscients del que tenim entre mans l’1 d’octubre. I arribat el dia, expressem-nos decididament i pacíficament, sabent que la nostra decisió serà vinculant. Ningú, de cap manera, pot negar als catalans i les catalanes el dret a decidir el seu futur. Mai. Davant de qualsevol amenaça, hem de respondre amb serenor, fermesa i convicció. No deixem que ningú ens robi mai més la nostra dignitat.
