La deshonestedat de l'esquerra

"Necessita defensar la liberalització de l'avortament amb tantes mentides que fa dubtar de la honestedat dels seus motius"

L'esquerra s'equivoca en presentar l'avortament com a símbol dels drets humans. Tothom veu que es limita a defensar el dret del més fort (la dona) i anul•lar el del més dèbil (el fill). L'esquerra es va transformant així en un moviment radical, promotor d'un individualisme asocial, mesell i poltró, completament desconnectat dels seus ideals originals: inclusió, protecció dels més febles, lluita contra la pobresa, promoció social.

Aquestes contradiccions internes ja van passant factura: no és casual que l'esquerra burgeseta vagi perdent eleccions per tot Europa.

Una esquerra així es torna elitista i supersticiosa. És curiós: la gent senzilla que veu una embarassada de seguida reconeix que la dona porta una altra vida humana, la del fill. En canvi, el progressisme caviar i alguns científics s'empatollen amb raonaments retorçats per a introduir la possibilitat que aquesta vida no sigui humana. Ridícul.

Aquesta esquerra necessita defensar-se del sentit comú amb tantes mentides que fa dubtar de la honestedat dels seus motius. Almenys el Partit Nacionalista Basc vota la liberalització de l'avortament pel plat de llenties de quatre poltrones i uns calerons. Fa lleig i fa vergonya, d'acord, però no se n'amaguen.

Anem a pams. Aquest dijous, el President del Govern espanyol ha tornat a dir que la reforma de l'avortament acabarà amb el seu "tractament criminalitzador i repressiu". És el mateix i únic argument que va fer servir fa dos dimecres en una sessió de control al Congreso.

Vejam: des del 1985 cap dona –cap ni una– ha estat empresonada a Espanya per avortar. I així ha de ser. Encara més sorprenent i vergonyós: com és que cap parlamentari ni periodista li han preguntat: "Presidente, quantes dones han anat a presó per avortar?"

A més a més, en l'actual situació legal s'ha pogut avortar per qualsevol motiu i en qualsevol termini. I no perquè la norma del 1985 ho admeti, sinó pel massiu frau de llei que cap Gobierno –ni del PSOE ni del PP– ha volgut tallar.

El dia que es va aplicar la llei del 85, va aparèixer la trama delictiva del doctor Morin i els seus trencacocos. Tota la indústria de l'avortament es va proposar fer una reforma com l'actual… amb el suport de l'esquerra frívola.

L'elaboració de la reforma començà amb una altra gran mentida: la comissió d'experts convocada pel Gobierno que va recomanar… el que el Gobierno ja volia fer. Vés per on. Tots nou experts eren veterans partidaris de la llei de terminis i alguns han fet i fan negocis amb l'avortament. Què n'esperaven?

Una altra gran trola: "aquesta és una llei moderada, com la que tenen la majoria de països de l'entorn". Segons el World Abortion Politics 2007 de l'ONU, l'avortament lliure amb terminis –la reforma espanyola– és admès en el 28% dels països, que representen el 40% de la població mundial. De quina majoria parlen?

Als 27 països de la UE, els terminis van de 10 setmanes (Portugal, Eslovènia, Turquia) fins a 24. La majoria fixa el termini en 12 setmanes, cinc fins a 13-14. Més enllà hi ha Suècia (18 setmanes) i Holanda (24 setmanes). Anglaterra, en la pràctica, tolera l'avortament lliure fins a les 24 setmanes. El termini de 14 setmanes proposat a Espanya no la situa entre els moderats sinó entre els més laxos.

I és encara pitjor: en realitat el termini espanyol serà de 22 setmanes pels casos de malformacions fetals o risc greu per a la salut de la dona –és a dir, qualsevol, com fins ara. De fet, doncs, el terminis espanyols se situen en l'extrem. Només Holanda i Anglaterra van més enllà.

La bòfia final és tota la xerrameca sobre l'alliberament de la dona. Fa vuit dies l'economista nord-americà George Akerlof va passar per aquí. Es declarà partidari d'apujar impostos i presentà el seu nou llibre Animal Spirits. Akerlof és cèlebre pels seus estudis de 1996 i 1998, on conclou que la revolució sexual i la legalització de l'avortament han fet més vulnerable la dona i més irresponsable l'home.

El passat dia 21, resumia a El Mundo les conclusions d'aquells estudis (copio perquè és de pagament): "[l'alliberament sexual i l'avortament] han donat a les dones una capacitat de decisió molt gran sobre la reproducció, així que en cas d'embarassos no desitjats, els homes tendeixen a mantenir-se al marge de la cura dels fills, perquè els veuen com una decisió particular de les seves companyes. Això s'ha traduït en una explosió de mares solteres als EUA i, per tant, en una major vulnerabilitat de la dona". Akerlof va guanyar el Nòbel d'Economia el 2001.

Hi torno: tantes mentides per justificar l'avortament lliure fan dubtar de la honestedat i seriositat del Govern espanyol i de tots els seus corifeus en aquest cas. Com si no ens coneguéssim de res.

 
 

Comentaris