La deriva sud-americana que ens cal!

"Hem d'intentar mirar amb obertura i respectuosament per aprendre en totes les direccions, al nord, al sud est i oest"

He detectat que, d'un temps ençà, s'estan fent servir per algunes persones que tenen opinió publicada, la utilització com a recurs d'una sèrie d'adjectius pejoratius per fer critica política, tòpics relacionats amb les societats sud-americanes. Potser qui les diu i escriu ignori que tenen una càrrega ofensiva pels catalans i catalanes que tenim origen en aquelles latituds, i no és que tingui jo "la pell molt fina", com m'ha dit algú.

Expressions com "populisme d'estil sud americà", "parole parole sud-americà" "amb el tango de Podemos i el seu gust de coco sud-americà", "deriva sudamericana", "risc d'argentinització imparable" són una petita mostra d'aquestes desafortunades expressions.

No obstant m'he pres aquest tema amb filosofia i com "una bona excusa" per fer una reflexió i aportació positiva. Us confesso que una de les coses que voldria que tingués el nou país, la nova Catalunya que construirem entre tots, és una visió no colonialista, generalitzant i/o caricaturitzada de l'Amèrica Llatina. I amb tota la modèstia que cal, però també amb tota la convicció, us dic que ens convindria ser capaços tots plegats de mirar i analitzar aquelles bones pràctiques que des del sud avui s'estan desenvolupant. Sense apriorismes. Per això reivindico positivament això de tenir una certa deriva cap a sud-amèrica, i poder posar una mica d'atenció cap d'alguns d'aquests països. En especial des d'aquelles forces polítiques de l'esquerra europea, que al menys amb sana curiositat s'haurien de preguntar:

Com han fet molts d'aquests països, governats per partits d'esquerres, per preservar la banca pública i els interessos estratègics (aigua, llum, telecomunicacions, petroli, gas i medi ambient), en alguns cas fent ús fins i tot de plebiscits i referèndums, amb economies "ortodoxament" de mercat i amb pressions i opinions adverses com la del FMI?

Com ha fet per exemple el Brasil, per sostenir durant aquests anys la demanda a partir del creixement del salari mínim i la pujada de la despesa pública, i plantejar-ho tot plegat com l'origen de la disminució de les desigualtats, amb baixada documentada de la pobresa i la marginalitat i amb acceleració del creixement?

Com ha fet el petit Uruguai, per situar en els últims quatre anys el creixement mitjà de la seva economia en un 5,5%, baixar la pobresa del 34% (2006) al 11,5% (2013) i l'atur al 6%(mínim històric), amb una inversió exterior que no deixa de créixer, i amb un turisme què ja representa el 10% del seu PIB?

És evident que hi ha moltes qüestions per resoldre en aquests països del sud, on hi ha encara molt a recórrer per poder garantir el benestar de molts dels seus habitants. Però no crec que sigui des de la Catalunya actual on ens convingui pontificar des del pedestal del desconeixement, sobre uns països i societats que, entre d'altres coses, fa 200 any es varen independitzar per poder ser timoners del seu propi destí. Amb els seus encerts i les seves errades, amb els seus avanços, retrocessos i contradiccions.

En tot cas hem d'intentar mirar amb obertura i respectuosament per aprendre en totes les direccions, al nord, al sud est i oest, ja que generalment tothom i tots els pobles i cultures tenen alguna cosa interessant que mostrar-nos, ja sigui a ritme de samba, bachata o tango.

 
 

Comentaris