Democràcia a l’espanyola. La seva és la democràcia de “t’imputo delictes greus, et vull detenir però no et detinc perquè tu vols que et detingui”. És la democràcia “d’aquest Govern no m’agrada, el destitueixo”. La democràcia del “heu votat malament”. La democràcia “d’aquest candidat a president no m’agrada escolliu-ne un altre”. I també la democràcia de “si el candidat a la investidura no m’agrada, no vull ni que se celebri el ple”.
Encara hi ha qui s’esforça per argumentar que els atacs de l’Estat a l’independentisme no tenen cap fonament jurídic ni legal. Ara des del sobiranisme s’intenta defensar la candidatura de Puigdemont a presidir la Generalitat argumentant que es va poder presentar a les eleccions anant a la llista de Junts per Catalunya i que qualsevol diputat electe pot ser escollit president. Però res d’això importa a l’Estat, i va quedar demostrat amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució.
També ho certifica l’empresonament de part del Govern i dels Jordis. Ni hi ha límits ni importa la llei (la seva llei!). Així les coses, les preguntes son clares: Soraya, de què serveix votar a Catalunya? I, cal seguir fent el paperot o ja podem deixar de dir-li democràcia?
