La democràcia perduda

"L'alternativa als valors febles occidentals és desplegar l'agenda dels forts, els que no dubten, els homes d'acció."

Avui el món es divideix entre els que creuen fermament en la necessitat de la separació del poder legislatiu, executiu i judicial, considerant que han de ser independents perquè una democràcia adquireixi la maduresa, i els que opinen que és suficient un convincent simulacre de coreografia entre els tres poders per mantenir viva la feble flama de la democràcia a la qual estem assistint. Els valors occidentals que en el seu moment van fer fortes les democràcies liberals ara són titllats de febles i malalts en tractar de donar una orientació positiva al problema de la immigració, a garantir per a tots els individus un mínim d'estat del benestar, a donar suport a una agenda ecologista, a donar nous drets a les minories o a recolzar a les reivindicacions feministes. L'alternativa als valors febles occidentals és desplegar l'agenda dels forts, els que no dubten, els homes d'acció que troben en la tensió contínua, en els atacs i en les desqualificacions el camp d'acció per aconseguir dividir i vèncer. La irrupció de Vox en la política espanyola implica l'aparició del primer partit iliberal que persegueix consolidar una visió autoritària a través de les urnes i el consens amb altres forces polítiques de dretes.

 

Tot va començar quan un grup d'experts polítics van girar els ulls cap a la Xina per analitzar si un sistema polític amb llibertats, sense democràcia però amb llibertat de mercat i una economia de tall capitalista funcionària a mitjà termini. L'observació del cas xinès va permetre constatar que era reeixida la fórmula d'augmentar el control de l'actuació dels ciutadans i aconseguir augmentar la societat de consum; que era possible governar amb un partit-estat sense massa problemes socials. Els observadors nord-americans varen constatar, segons la seva òptica, que les Nacions no serien competitives si no s'adaptaven a prioritzar el control a la democràcia. El pensador més influent de la nova dreta americana, Carl Schmitt, va assenyalar els arguments per crear situacions excepcionals que fessin legítima una dictadura moderna allunyada de la figura del dictador/pare i propera a un govern capaç de retallar llibertats. Xina, Hongria, Rússia o Turquia són exemples d'aquesta visió schmittiana basada a crear un enemic per dotar de sentit a l'estat d'excepció ja sigui en forma de guerres contra els immigrants o guerres comercials. Aquesta evolució/involució política cap al passat però amb l'aroma del modern va guanyant cada vegada més adeptes en les democràcies liberals. Ens dirigim cap a societats fortes però trencades, autosuficients i aïllacionistes, ultra modernes però despietades amb els més febles. El perill que tanca aquest moviment d'emboscament col·lectiu cap a l'interior de les muralles amb mentalitat d'enfiladissa que va ocupant més espai en la ment de molts ciutadans fins a deixar a les fosques, rau en el fet que l'única resistència que s'enfronta a ells és la de governs legítims que s'han convertit en sospitosos a la llum de l'opinió pública per culpa de la corrupció i la inacció. Els arguments de Vox i la seva victòria psicològica sobre la classe mitjana espanyola són el símptoma d'un mal més profund: pensar que és possible viure sense la democràcia i les seves coreografies.

 
 

Comentaris