La CUP, entre la història i la paperera

"L'independentisme civil no demana eleccions, vol un triangle exili-carrer-Govern que comenci a treballar per la República. Les sigles els importen ben poc"

Els dos milions de persones que van votar sí l'1-O volen una República catalana. Si pot ser avui, millor que demà. Volen trencar amb el règim del 78 i construir un nou país sense presos polítics ni exiliats, on els recursos es destinin a garantir el benestar de tots els ciutadans, on la llibertat d'expressió estigui garantida i on la policia no agredeixi àvies. Però no hi ha cap garantia que si la CUP tomba la candidatura de Quim Torra i es repeteixen eleccions, l'Estat espanyol abandoni abruptametn la repressió i accepti una sortida democràtica a les urnes que permeti materialitzar la República. És més, la possibilitat que l'independentisme revalidi la victòria i que a més, tingui tanta potència com per declarar la República unilateralment, és una fantasia.

 

La CUP ha canviat les regles de joc en el darrer minut de partit. Decideix aquest diumenge si muta l'abstenció a Quim Torra per la fórmula "o república instantània o 155", o si per contra es manté en la paraula donada i se suma a l'oportunitat de començar a materialitzar la República, amb uns tempos diferents als que voldria el carrer, això sí. L'autogovern, i de fet, el futur de la República, està en mans de les bases de la CUP. Com, per ser justos, ho ha estat en mans de JxCAT, que ha jugat a la ruleta russa intentant la investidura de Puigdemont per demostrar que l'Estat espanyol és autoritari. Però el carrer està d'acord que un grup de militants decideixi sobre un moment d'excepcionalitat política de tot un país? Un 'no' a Torra implicaria mantenir el 155 per més temps i tornar a temptar el diable a les urnes. És una mesura de pressió perquè JxCAT i ERC jurin que implantaran la república des del minut zero, malgrat que al davant hi ha un Estat repressor i autoritari capaç de tot en nom de la unitat d'Espanya? 

 

 

L'independentisme civil no demana eleccions, vol un triangle exili-carrer-Govern que comenci a treballar per la República. Les sigles els importen ben poc. És més, el carrer demana unitat republicana, fins i tot unitat electoral. Però JxCAT i ERC s'han repartit cadires a Govern i la CUP es mira amb bons ulls un CEO que, per cert, ha premiat la decisió d'enviar Jordi Turull al Suprem amb una investidura fallida. 

 

El clam majoritari al carrer és foragitar l'Estat de les institucions catalanes i començar a treure el país de l'emergència social. És indiscutible que sense la feina de pressió de la CUP molt probablement ni l'1-O ni el 27-O no existirien, però és igualment cert que JxCAT i ERC paguen un preu molt alt per haver-se posat al capdavant del país, del Govern i del Parlament, per fer possibles aquells dos moments. La formació anticapitalista se situarà entre la història i la paperera.  

 

Comentaris