LA CULPA NO ÉS D'INDRA

"L'operació de participació ciutadana de la Diagonal ha contribuït a deixar ben tocada la Participació Ciutadana en majúscules. I la raó d'aquest fiasco està en confondre una operació participació ciutadana amb un referèndum"

L'actualitat econòmica ha desbordat l'agenda política i el debat al voltant de la consulta sobre la reforma de la Diagonal de Barcelona ha perdut protagonisme en els mitjans de comunicació. El govern municipal ha optat perquè l'afer es refredi i acabi per oblidar-se, i s'ha limitat a carregar la major part de la culpa en Indra, l'empresa responsable del vot electrònic.

La cortina de fum, en termes d'estratègia de comunicació, és una bona pensada, però resulta injust que l'empresa en qüestió aparegui en els mitjans com el boc expiatori de la història. Més enllà dels errors informàtics i logístics, més enllà dels errors humans i polítics, l'operació de participació ciutadana de la Diagonal ha contribuït a deixar ben tocada la Participació Ciutadana en majúscules. El concepte, com diria Pepiño Blanco.

En els darrers 15 anys, Catalunya ha estat una pionera en la implantació de canals de participació ciutadana en la presa de decisions a nivell local. No obstant, malgrat els esforços de totes les persones, entitats i empreses implicades aquesta implantació no s'ha traduït en un major interès i en una major implicació de la ciutadania en la cosa pública. I en aquests moments de reflexió i de balanç dins del món de la Participació Ciutadana, el fracàs de la consulta de la Diagonal fa augmentar la sensació de futur amarg.

Però, en realitat no es tracta d'un fracàs de la Participació Ciutadana amb majúscules. Es tracta només del mal funcionament d'una (gran) operació de participació. I la raó d'aquest fiasco està en confondre una operació participació ciutadana amb un referèndum. La literatura acadèmica utilitza sovint els dos conceptes de forma indistinta o encabint el segon dins del primer. Però, a l'hora d'implementar una operació cal tenir present una diferència fonamental. Una operació de participació ciutadana és un canal (o diversos) obert perquè els ciutadans influeixin en la presa de decisions (una competència del govern municipal) i, per tant, en darrera instància qui pren la decisió és qui ha estat legítimament i democràticament investit d'aquest poder. Un referèndum acostuma a ser una consulta democràtica per traslladar la decisió final a la ciutadania i, per tant, en aquest cas el govern accepta adoptar la decisió que resulti de les urnes.

En el cas de la Diagonal, s'han confós les dues coses o també podria ser que els fets hagin portat a confondre'ls. Tot apunta a què el procés de participació ciutadana estava correctament concebut i dissenyat. El govern decideix reformar la Diagonal, en una primera fase les entitats i ciutadans expressen les seves idees i suggeriments, i el conjunt de la ciutadania s'expressa sobre dues opcions (que recullen les conclusions de la primera fase) que el Govern es compromet a adoptar: Rambla o Bulevard. Feta així, és una operació de participació ciutadana amb un disseny impecable. Però el problema arriba quan s'accepta afegir una opció C. Aquesta tercera opció és un torpede en la línia de flotació: converteix una operació de participació en un referèndum. Mentre que en el disseny inicial la decisió final corresponia en tot moment al govern, en el segon, la decisió es trasllada al ciutadà. Està condemnada des del moment en què el procés que estava pensat per influir en la decisió (fem la diagonal així o aixà) es converteix en un plebiscit que obre la possibilitat de frenar aquesta decisió.

El fracàs de la consulta sobre la Diagonal és, doncs, bàsicament conceptual o de disseny. Els errors logístics i informàtics no van fer que el govern municipal perdés la consulta. L'error és anterior, va ser iniciar un procés de participació convencional i deixar que derivés en un referèndum. I per explicar-ho de manera més senzilla: l'error va estar en el plantejament de la pregunta. No s'ajustava a allò que pretenia fer el Govern (digueu-me com preferiu fer), sinó a allò que afavoria més l'oposició (digueu-me què voleu fer).

 
 

Comentaris