Els mercats castiguen la inestabilitat política espanyola amb caigudes molt superiors a les que es van donar les dates més assenyalades del passat mes d’octubre a Catalunya. Valors com els dels principals bancs espanyols han davallat visiblement (per cert, entre els més castigats hi ha el Banc Sabadell i la Caixa) per causa de la moció de censura contra Mariano Rajoy. Però en aquest cas -a diferència de la crisi catalana- tot són crides a la calma, no sigui que alguna empresa se’n vagi de Madrid.
Aquesta reacció certifica, a la vista de tothom, que el trasllat de les seus d’empreses catalanes va ser, principalment, una operació propagandística induïda des de dalt. Un escenari pensat per propiciar el pànic social a l’atur derivat d’una crisi provocada, segons ells, pels independentistes. La paradoxa és tal que els partits que van pactar l’aplicació de l’article 155, amb l’excusa -entre d’altres- de la represa econòmica ara són els causants de davallades superiors al cinc per cent en el valor cotitzat dels bancs. Els mercats desconfien d’Espanya bastant més del que admeten.
El PSOE, Podemos i Ciutadans han anunciat que la legislatura està acabada sense que estigui clar que algú, efectivament, tingui els vots per acabar-la. Inestabilitat interna i desprestigi extern. L’economia és una arma només utilitzable contra Catalunya.
