En política, les crisis tenen una dinàmica semblant a les inundacions: l’aigua va pujant de nivell i si no l’atures de seguida i el més avall possible, l’hauràs d’acabar aturant massa tard i més amunt. I t’haurà inundat més territori. Em fa l’efecte que l’incendi d’Horta de Sant Joan de l’estiu passat pot esdevenir a hores d’ara una crisi política per al govern de la Generalitat. En part, ja ha passat. Però cada dia que passa i a cada nou informe antic que veu la llum, la sensació es consolida.
Vam començar amb un problema greu de comunicació. Greu perquè comprometia una versió oficial sobre l’origen del foc presentada amb tot l’èmfasi i tot la solemnitat. I que quedava desmentit per informacions i opinions que en part es van saber molt més tard, però que en part es podien ja saber o imaginar en aquell mateix moment. Els problemes de comunicació són importants, molt importants, però no afecten al nucli més dramàtic dels esdeveniments.
Però cada vegada comença a posar-se damunt de la taula un debat sobre la gestió de l’incendi, sobre l’actuació davant del foc. I aquest sí que és més dramàtic, perquè hi van morir cinc persones, cinc bombers d’elit. Aquest debat no el provoca, queda clar, una acció insidiosa de l’oposició, amb ganes de desgastar. Aquest debat neix en els mitjans de comunicació i a partir d’informacions i d’opinions solvents. No és en absolut un debat tancat. I és una qüestió profunda. Al meu parer, s’equivoca el conseller Saura quan la setmana passada afirma que dóna tot el suport al cos de bombers –com abans havia donat ple suport al cos dels mossos d’esquadra- que haurien estat, segons la seva opinió, posats en qüestió. El debat no és sobre els bombers, com no era sobre els mossos. El debat era i és sobre la gestió política, sobre el comandament polític.
I és aquí on crec que el govern de la Generalitat hauria de pensar en el que comentava al començament sobre la gestió de les crisis polítiques: o reacciones de pressa i ho atures a baix, o et desborda i ho hauràs d’aturar més amunt. Si reacciones de pressa i amb la necessària humilitat, pots tancar la crisi política amb renúncies limitades i amb un desgast assumible. Però si trigues a reaccionar, si no creus que hagis de reaccionar, si no creus que hagis de reconèixer cap error ni de renunciar a res, llavors pot ser que l’aigua vagi creixent i que arribi molt amunt i desgasti molt. Sense cap mena de caïnisme ni de populisme, cal analitzar amb cura què es va fer bé i què es va fer malament en l’incendi d’Horta. No és un examen als tècnics, és un examen als polítics, que en tenen la responsabilitat. Si això comporta una crisi política, com més aviat i amb més claredat i humilitat es reaccioni, menys cost tindrà. I això ho ha de veure qui està a dalt de tot.
