Amb la monarquia no s’hi juga. Felip VI i tota la seva família són el punt on conflueix la gran mentida de la Transició. Per això l’Estat no permet cap atac contra aquesta institució, cada cop més desprestigiada. El canvi en la societat -també en l’espanyola- ha sigut ràpid i significatiu. Durant anys res es podia dir públicament sobre Joan Carles, Sofía i les infantes i el príncep. Però això fa uns anys que es va acabar, i la família reial ha quedat despullada i amb milions de ciutadans analitzant les seves vergonyes.
Però, evidentment, aquest canvi en la societat no s’ha traslladat als poders fàctics de l’Estat. La mateixa cosa són PP, Cs i el PSOE en tot allò relacionat amb la monarquia. L’últim exemple l’hem tingut aquest divendres: el govern espanyol ha decidit ignorar el Consell d’Estat i presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra la resolució aprovada pel Parlament de Catalunya que reprova el rei Felip VI i aposta per l’abolició de la monarquia.
No té cap explicació jurídica -ni sensata- que el govern espanyol pretengui recórrer un posicionament polític. “Es tracta d’un intent d’abolició de la monarquia” i d’un “atac injustificat a la figura del rei”, ha argumentat l’executiu de Pedro Sánchez per recórrer aquesta resolució de la cambra catalana. Sens dubte és un posicionament polític, però també una declaració d’intencions. I per aquí no poden passar, perquè abolir la monarquia equivaldria, ara sí, a la fi del règim del 78.
