La conya marinera

"Potser no cal que sigueu tan clars com la Mireia Boya (seria demanar massa) però eviteu generar-nos aquesta sensació devastadora de derrota i ridícul"

Potser ens mereixem que algú ens digui si la república va ser una conya marinera o no. A mi m'agrada la comèdia. Tinc sentit de l'humor i m'encanta fer broma sobre mi i sobre el meu país. Sóc el primer a la llista de fills de puta amb ganes de sarao satíric. De fet, els catalans som boníssims en el camp de l'humor polític. Per tant, si la república era una gran i aguda broma, ho acceptaré de bon rotllo. Us ho prometo. No us espanteu, que prou por esteu passant als tribunals espanyols. Ara, si tot era una gran burla ho hauríem de saber per vosaltres, i no llegir-ho a la premsa o sentir gravacions dels jutjats penjades als diaris digitals.

 

Que no passa res! Creieu-me. Confieu en mi. Preferim una bona broma que no pas una gran mentida. Perquè això sí que em faria un tall de digestió. Pensar que, al final, Rajoy tenia tota la raó del món i l'1 d'octubre no va ser un referèndum ni va ser res. Perquè, vés per on, ara nosaltres diem exactament el mateix que l'home de la barba. Tant que ens en fotíem d'ell i ara pla, tenia raó. És això? A mi la incertesa em destrossa. No la puc sofrir. I darrerament he passat de l'orgull per tenir uns polítics agosarats a l'enuig per la sensació d'haver estat enganyat. Ara, però, suro en la falsa idea que tot hagi estat només una conya marinera. Sense malícia. Només per fer-nos callar.

 

 

Us demano de tot cor que digueu alguna cosa que s'entengui. Potser no cal que sigueu tan clars com la Mireia Boya (seria demanar massa) però eviteu generar-nos aquesta sensació devastadora de derrota i ridícul.

 

Comentaris