La consulta es farà i serà legal

"No oblidem que si bé tot aquest procés sembla que no amoïna gaire la resta del món, sí que ens consta que n'estan al cas i que ens miren de reüll"

Per mi, aquest hauria estat el titular de l'entrevista al president Artur Mas que el diari La Vanguardia va publicar el diumenge 2 de febrer: "La consulta es farà i serà legal", un titular extret de la resposta: "L'Estat no tindrà més remei que acceptar que la consulta es farà. Es pot fer bé, o no tan bé, però es farà. I serà legal. El xoc de trens no interessa a ningú i perjudica a tots".

És una resposta important de la qual es desprenen altres afirmacions també importants:

1. La primera de totes és el fet que el PP o el govern de Mariano Rajoy acceptarà (millor seria "entendrà") que els catalans tenim dret a opinar, dret a expressar públicament i a decidir si volem emancipar-nos o quedar-nos com estem.

Si nosaltres governéssim l'Estat espanyol i qualsevol altra comunitat tingués la necessitat històrica de fer una consulta per decidir el seu futur, tots (els catalans, segur) ho entendríem i pactaríem la millor manera de fer aquesta consulta, oi? Ja faria temps que estaríem parlant d'altres temes.

Si el president Mas té raó i no s'equivoca, vol dir que abans de nou mesos, aproximadament, el govern central haurà fet un gir de 180 graus, s'alinearà amb els catalans i començarà a explicar les raons per les quals sí que podem fer la consulta. Haurà de convèncer també la dreta més rància. Sincerament, em costa de creure avui aquests canvis en tan poc temps. De totes maneres, en política hem vist coses més estranyes, oi?

2. "Es pot fer bé, o no tan bé, però es farà. I serà legal". Aquesta és una subresposta lògica, però que rebla la primera part. La consulta es farà i serà legal. És a dir, assegura i garanteix que la consulta no tan sols serà útil, sinó que el seu resultat també serà reconegut per tothom. Està dient que el que votem el 9 de novembre, per bé o per mal, tindrà més valor del que avui ens podem imaginar. Tindrà tot el valor.

No oblidem que si bé tot aquest procés sembla que no amoïna gaire la resta del món, sí que ens consta que n'estan al cas i que ens miren de reüll. Cada vegada en són més. I molt probablement una majoria ja pensa que l'actitud del govern del PP no és precisament la més democràtica. Sense anar gaire lluny, en tenen un exemple palpable: si el Regne Unit permet una consulta sobre la independència d'Escòcia, per què no ho permet Espanya?

3. "El xoc de trens no interessa a ningú i perjudica a tots". No podem esmerçar massa més esforços en tot aquest procés. Ni el govern espanyol, ni el govern català, ni les respectives oposicions polítiques poden mantenir aquest enfrontament institucional. "Ens perjudica a tots". Malauradament, tenim altres temes també molt preocupants a causa de la crisi financera, econòmica, política i social que estem vivint. Tenim molts fronts oberts i no ens podem permetre més desgast.

No es tracta de veure qui guanya la partida ni d'etiquetar els vencedors i els vençuts. Es tracta que hi guanyem tots, que sumem per multiplicar. Que siguin capaços d'asseure's, d'escoltar, de dialogar i de trobar la solució menys dolenta per a ambdues parts. No seria bo un xoc de trens ni tampoc un descarrilament d'un dels dos combois. Els dos trens han de fer el seu camí, tenir un bon viatge i arribar a la destinació amb puntualitat.

De les respostes de l'entrevista al president de la Generalitat es desprèn que Artur Mas té cada vegada més clar el recorregut que vol fer i com dur-lo a terme. Està convençut que vol arribar-hi. Ja no pot ni vol fer marxa enrere.

Compartir taula amb un polític

Per a tots aquells fidels lectors que vau llegir els articles publicats en aquest mateix mitjà de comunicació –"Junqueras, sopem?" (desembre 2013) i "Albert, Joan, Alícia, Pere, David, Artur, sopem?" (gener 2014) –, ja us puc confirmar que tenim dos sopars concretats. El primer serà amb Albert Rivera, president de Ciutadans (C's), que farem al març, i el segon, amb Jordi Pujol, expresident de la Generalitat i president fundador de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), que farem a l'abril. Vull agrair a ambdós polítics la rapidesa amb què em van mostrar el seu interès per fer l'esmentat sopar, que tindrà com a resultat la publicació de sengles entrevistes a El Singular.

Animo la resta de polítics: Artur Mas, Oriol Junqueras, Pere Navarro, Alícia Sánchez-Camacho, Joan Herrera i David Fernández, a acceptar una invitació d'un sopar molt particular.

 
 

Comentaris