Fins i tot els porcs senglars més catalanistes del Vallès Oriental –els de tota la vida, vaja- s’han acabat ajuntant amb porcs vietnamites. Ho han vist normal. No és res extraordinari. Ho hem fet tota la vida. Forma part del nostre ADN. Som una terra de pas. Un país d’acollida. Una comunitat diversa, oberta, integradora. Des dels Carulla fins als Mohammed passant pels Chacón o el Fernández. Catalunya serà mestissa o no serà. Som així. Barreja. Mescla. Diversitat. Els porcs senglars no han fet res de nou. Només han aplicat la lògica. El que hem fet sempre. L’evidència. La normalitat.
Aquest és l’èxit del nostre país. La clau de volta de la nostra societat. Allò que realment ens farà guanyar. Ho va dir Jordi Pujol en l’acte del desè aniversari del Museu d’Història de la Immigració de Catalunya de Sant Adrià del Besòs: “el gran èxit de Catalunya és que ara mateix hi hagi immigrants, que es diuen Fernández o que són ‘chonis’, i fan proclames sobiranistes”. Just a la fusta. Necessitem la barreja i el resultat d’això no comporta diluir Catalunya, sinó tot el contrari. La reforça. La fa més rica. Ens fa millors. Som on som i volem viure millor. Això és el que ens uneix. El que vertaderament ens cohesiona.
Ser català no té res a veure amb la sang, encara que alguns ens vulguin reduir i presentar-nos com una tribu. Catalans i espanyols ens hem barrejat. Sempre. I ho continuarem fent. De la mateixa manera que ho farem amb els francesos o amb els marroquins. El president Mas ho va explicar a la perfecció responent al president Rajoy: “Deixem-nos de la sang, que forma part d’altres tipus de discursos. Aquí és català qui viu i treballa a Catalunya i ho vol ser. La sang ve per les ètnies, i Catalunya s’ha construït per la capacitat d’integració de moltes persones diferents”.
No anem contra res ni ningú. Anem a favor i no mirem la sang, la llengua, ni la cultura. El que ens uneix és molt més profund. Més pur. Molt més real. Ens uneix la democràcia, la llibertat, un futur compartit i la il·lusió de viure millor. Això és Catalunya. La que érem, la que som i la que serem.
