L’estratègia del quan pitjor, millor triomfa a Madrid. Tant, que l’única oferta electoral del trio postfalangista és la destrucció immediata de qualsevol vestigi d’autogovern de Catalunya. Després de l’èxit electoral a Andalusia, els tres partits intenten replicar la campanya catalanòfoba a nivell de tot l’Estat, posant a plebiscit la repressió contra el conjunt de la societat catalana i, molt especialment, la llengua, l’escola i els mitjans de comunicació.
Però aquesta estratègia implica, necessàriament, el blanquejament instantani de l’extrem dret de l’extrema dreta espanyola: Vox. I això s’ha de fer assumint-ne implícitament els plantejaments bàsics –catalanofòbia, integrisme religiós, racisme, antifeminisme, deslegitimació de l’esquerra, etc– i, sobretot, donant cobertura a aquest soci preferent a Europa. D’aquí episodis tan absolutament vergonyants com el que està protagonitzant Antonio Tajani, capaç de prohibir un acte dels presidents Quim Torra i Carles Puigdemont amb l’excusa mentidera de la seguretat i, en paral·lel, mirar cap a una altra banda respecte a un acte de Vox contra Catalunya.
En definitiva, els electors espanyols estan cridats a les urnes contra l’autogovern dels catalans. Aquelles signatures que el PP recollia pel carrer “contra los catalanes” han passat a ser el principal actiu electoral del nacionalisme espanyol. El règim madrileny és incompatible amb la supervivència d’una Catalunya mínimament catalana.
