La camisa de força

"Ara només hi ha una pantalla, i clonada fins a l'infinit, que és l'asfixiant camisa de força legal que l'estat espanyol li ha posat a l'independentisme"

El maleït trencaclosques de la investidura té una virtut, i és que obliga l'independentisme, encara que els seus dirigents vulguin evitar-ho, a pensar més enllà. A la política això no li agrada, perquè tendeix sempre a preocupar-se només del problema immediat, el primer que apareix marcat en el calendari. En el videojoc normal de la política, quan passes una pantalla vol dir que l'has superat, te'n pots oblidar perquè la pantalla següent és diferent, el repte és nou i cada vegada ets més a prop de la meta. Però ara no, ara la pantalla següent sempre serà exactament igual que l'anterior, perquè només n'hi ha una de pantalla, i clonada fins a l'infinit, que és l'asfixiant camisa de força legal que l'estat espanyol li ha posat a l'independentisme.

 

La pregunta correcta, per tant, no és com resoldre la investidura, sinó quina és la millor estratègia per deslliurar-se de la camisa de força. I només des de la resposta a aquesta pregunta es pot decidir responsablement sobre la investidura, perquè aquesta  no només hauria de ser coherent amb el que es vulgui fer després, sinó que hauria de ser la pedra sobre la que s'edifiqui la nova estratègia. No hi ha notícies, però, de cap debat estratègic entre les forces polítiques i socials de l'independentisme. Què es vol fer els propers dos, tres, quatre anys? Desobediència civil i institucional, oberta i permanent, des del regidor de poble més petit fins al president de la Generalitat, assumint-ne les conseqüències en forma de 155 indefinit, milers d'imputats i centenars de presos, i assumint-ne els riscos en forma d'enfrontament civil, fins a fer implosionar el règim del 78? O bé replegament tàctic, recuperació del control de la Generalitat, acatament legal des de les institucions i treball polític al carrer per acumular forces a l'espera d'una nova oportunitat, assumint el risc d'un desinflament legitimador de l'estratègia repressiva de l'estat? A què vol jugar, l'independentisme? La camisa de força obliga a pensar, més que mai.

 
 

Comentaris