La cacera d'en Laporta

"L'argument que el president del Barça ha de ser un ectoplasma virginal lliure de qualsevol mena de pensament propi, és una fal·làcia feixista"

Des que va encapçalar la manifestació independentista de la Diada, el cap del president del Barça té un preu. A falta d'arguments esportius, alguns mitjans messetaris han desencadenat una persecució a peu i a cavall contra en Jan Laporta que avarca des de la seva vida personal, fins a insinuacions de presumptes negocis irregulars passant per la seva ideologia secessionista.

Dels temes privats ja s'ho farà, si ha comès alguna il•legalitat que el portin al jutjat. Però on es revela el veritable caràcter de la creuada mediàtica, és quan posen l'accent en les idees polítiques. En primer lloc, perquè la notícia que el president del Barça és independentista és més vella que l'anar a peu. Pels desmemoriats: només cal recordar la seva vinculació amb el Partit per la Independència de l'Àngel Colom i la Pilar Rahola. I pels ignorants: Independència vol dir això, independència.

L'argument que el president del Barça ha de ser un ectoplasma virginal lliure de qualsevol mena de pensament propi, és una fal•làcia feixista. Al president del Barça se li ha d'exigir que gestioni bé el club i que guanyi títols. Per cert, el període Laporta és esportivament el més brillant de la història de l'entitat, mentre que la gestió presenta més obscurs que clars, sobretot l'elecció del candidat de l'actual junta. Però més enllà d'això, només faltaria que després de tants anys de suportar una dictadura criminal que no admetia més ideologia que la mort i el terror, els ciutadans, sigui quina sigui la seva condició, no poguéssim expressar-nos en llibertat. A veure si ara resultarà que qualsevol dirigent o periodista de boina calada pot dir la ximpleria més absoluta en defensa de la raça, les essències pàtries i la "roja", però el president del Barça està sotmès al vot de silenci perquè és nacionalista.

I és que tot plegat és un joc de mans. El truc que amaga l'ou és que quan es tracta del debat ideològic dretes-esquerres, es poden tirar els trastos pel cap i dir-se el nom del porc, però quan es qüestiona la unitat pàtria aleshores fan pinya, treuen el sant cristo gros i imposen el pensament únic. Doncs ja n'hi ha prou d'aquest color. S'ha acabat el demanar perdó per dir el que es pensa. Fins i tot quan el que es pensa és que Catalunya nomes farà el ple quan sigui una nació lliure. O al contrari, perquè com deia aquell, encara que no estigui d'acord amb el que penses, estic disposat a lluitar perquè ho puguis seguir dient. Que n' aprenguin!

 
 

Comentaris