La BriVOX i el feixisme

"L'Estat espanyol està obsedit a destruir de dalt a baix els vincles afectius que puguin existir entre la societat catalana i la seva policia "

Una exparella meva, doctora en psicologia, que impartia classes a l'Escola de Policia de Catalunya, m'explicava entristida la profunda degradació que havien experimentat en pocs anys els filtres i els requisits en la selecció de personal per accedir al cos de Mossos d'Esquadra, cosa que es percebia dramàticament en l'intel·lecte, en el nivell cultural i en la mentalitat dels alumnes. Aquells filtres i requisits, lleials inicialment a l'esperit d'una policia que fos l'antítesi dels cossos policials espanyols, que són cossos fonamentats no pas en el servei a la ciutadania, sinó en la repressió de les llibertats, barraven el pas a individus que cerquen en l'uniforme una coartada legal per alliberar els seus instints més primaris i encobrir una ideologia feixista. I va ser així que durant uns anys, per evitar-ho, es filava molt prim en la admissió i formació de nous Mossos. Hi ha estratègies i paranys psicològics que permeten veure perfectament l'autèntica personalitat i la ideologia totalitària d'un individu, per més que aquest les vulgui amagar. Tot això, tanmateix, ja fa anys que és història. Ara la policia catalana s'ha convertit en un calaix de sastre en el qual, com denuncien diversos sectors del cos, hi entra gent que, en el millor dels casos, l'únic uniforme que hauria de poder dur no és el de Mosso d'Esquadra, sinó el de mosso d'estació.

 

Els canvis provocats pel desplegament dels Mossos d'Esquadra a una velocitat que topava frontalment amb els requisits que exigia una acurada selecció de personal, així com el transvasament demencial de policies i guàrdies civils espanyols al cos per tal d'incrementar-ne el nombre d'efectius, van destruir el model inicial i els fruits són avui a la vista de tothom. D'aquella pols, vénen aquests fangs.

 

El 6 de desembre passat, en les manifestacions antifeixistes de Girona i Terrassa, molts catalans van poder veure en els ulls, en les pallisses i en els crits dels antiavalots dels Mossos, l'anomenada Brimo, especialment la Unitat Sisena, el mateix odi i el mateix acarnissament que van mostrar la policia espanyola i la Guàrdia Civil l'1 d'octubre de 2017. Cal tenir en compte que, d'aquest dia ençà, l'Estat espanyol està obsedit a destruir de dalt a baix els vincles afectius que puguin existir entre la societat catalana i la seva policia a fi que arreli la idea que no hi ha cap diferència entre els uniformes policials espanyols i els uniformes policials catalans quan està en joc "la unidad de España, ¡que es lo más sagrado de este mundo!"

 

No sóc pas jo, són col·lectius interns dels Mossos, demòcrates de pedra picada, els qui han posat el nom de BriVOX a la Brigada Mòbil del cos. Una brigada que està degradant cada cop més la imatge corporativa de la policia catalana i provocant la indignació i la vergonya aliena entre milers d'agents que se senten totalment allunyats dels principis feixistes d'aquests individus. I encara bo, dintre de la barbaritat, si el feixisme espanyol només s'hagués infiltrat a la BriVOX. El problema, arran de la màniga ampla en l'admissió de personal, és que el feixisme espanyol ocupa altres àrees i sindicats dels Mossos. Són a tot arreu, i com que se saben emparats per les estructures d'un Estat totalitari i per la por catalana a agafar el bou per les banyes, n'hi ha molts que ni tan sols amaguen la seva filiació d'ultradreta i exhibeixen samarretes dels cossos espanyols. Així és com hem arribat a l'extrem de veure el nostre cos de bombers protegint-nos de l'odi i de la brutalitat de la nostra pròpia policia.

 

 

I què cal fer, doncs? D'entrada, decidir si volem que el cos de Mossos d'Esquadra estigui format per persones, en el sentit més noble de la paraula, o per energúmens covards d'instints primaris que es disfressen de policia per encobrir la maldat que porten a dins i imposar la seva ideologia feixista. Si decidim que aquesta mena d'individus no tenen cabuda en el model policial català, un model que ha d'estar fonamentat en un respecte escrupolós pels drets humans, és obvi que han de ser apartats del cos immediatament i desacomplexadament. De la mateixa manera que algú que no sap sumar no està capacitat per ocupar una plaça de comptable, també algú que no sap què són els drets humans (ni ho vol saber) no està capacitat per ocupar una plaça de Mosso d'Esquadra. Altrament equival a tenir l'enemic a la cuina de casa i empassar-se les seves menges.

 

Cal ser molt ingenu per ignorar que un Estat opressor com l'espanyol se n'hauria estat, d'infiltrar agents propis en el cos de Mossos d'Esquadra, a fi de conèixer-ne les directrius i controlar-ne els moviments. La maniobra és gairebé de manual, i mirar-se-la amb resignació cristiana, com si no es pogués evitar, equival no sols a una indigna i vergonyant renúncia a l'autodefensa; també equival a renunciar a una policia civilitzada que, en comptes d'imposar-se per mitjà de la intimidació i la violència, es guanyi el respecte de la gent pel seu sentit de l'equitat.

 

El cos de Mossos d'Esquadra no pot ser de cap de les maneres una destinació d'individus feixistes al servei d'un Estat espanyol que, governat pel PP o governat pel PSOE, viola, trepitja i esquinça sistemàticament els drets humans. En altres paraules: si el referent dels Mossos ha de ser el troglodític model espanyol, si la diferència entre policia catalana i policia espanyola ha de consistir en un simple canvi de gorra, és obvi que no ens cal policia catalana. O fem fora el feixisme infiltrat a les nostres institucions o el feixisme les convertirà en instruments d'opressió contra nosaltres.

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?