La concentració espanyolista de plaça Catalunya no aporta especials novetats més enllà del que reflecteixen ja les enquestes. Però sí que confima que l’unionisme mobilitzat té un sostre més aviat baix. Que reuneixi 30.000 persones sense arribar a omplir la plaça és la concentració més important que ha fet mai, però és clarament una punxada en el moment que el país es planteja la independència. Era impossible que l’unionisme arribés a equiparar-se amb la Via Catalana, però no haurien de considerar cap èxit que en el moment de la veritat els partidaris de seguir a l’Estat espanyol no omplin ni el passeig de Gràcia. És una esplèndida notícia per al sobiranisme que finalment s’hagin comptat. Són molt interessants en aquest sentit les declaracions d’Alícia Sánchez Camacho: “Ahir es va demostrar que la casa comuna que volen els catalans és Espanya”. És una sobrevaloració tan allunyada de la realitat, tan hiperventilada, que explica per què el govern espanyol cau també en el mateix error a l’afrontar el procés català, situant-se a l’extrem oposat del sentit democràtic britànic. Un error de menysvaloració com quan donaven per fets els Jocs Olímpics per a Madrid. La realitat sempre acaba posant les coses a lloc.
- CA
