La benzina

"Entre “volem votar” i “independència” hi ha una llarga distància que és difícil recórrer en quatre hores"

Gràcies a Valls tenim un segon mandat de Colau. I gràcies a l’univers Rivera, tindrem més independentisme arrauxat del que ens convindria. Arriba la Diada, però aquest cop la previsió de participació no s’apropa ni de bon tros a les diades passades, de manera que des de Suïssa s’ha vist encoratjada per dues persones que de ben segur no hi seran, mentre des d’aquí es busca un punt de comunió amb qui, sense voler la independència, pugui compartir la crítica a l’actuació de les institucions centrals de l’Estat: govern i Tribunal constitucional primer, i intentant amb tsunamis o sense, la crítica d’una sentència del tribunal suprem que encara no coneixem.

Però la tàctica no és nova. En edicions anteriors de la diada l’organització ja havia fet ús d’eslògans per a la convocatòria que després no eren exactament els que es proposaven i sentien en la manifestació. Entre “volem votar” i “independència” hi ha una llarga distància que és difícil recórrer en quatre hores. Aquest cop, després de tot el que ha succeït, després de la patètica imatge de lluita per la cadira entre els suposats defensors de la independència, després de veure Rufián disfressat d’home d’estat (aspirant a “espanyol de l’any” del que ningú es pot refiar), el combustible que tanta falta faria als bàndols enfrontats sembla un poc aigualit.

 

Encara no sembla possible que la diada sigui la festa de tothom i potser no és aquest el millor camí per aconseguir que ho sigui. Però un i altre (bàndols) no han estat capaços de produir, escenificar, ni tan sols evidenciar l’existència de prou benzina per encendre la Diada. Una raó per què no hi hagi encara sentència. Sigui quina sigui aquesta, no acontentarà tothom i hi ha massa gent amb ganes de criticar-la.

 

Comentaris (3)
PereB Fa 3 mesos
Presentar la Diada com una festa només és propi de segrestats amb la síndrome d'Estocolm. Dir que la Diada ens l'han robat és apropiar-se d'una reivindicació popular que mai va ser de la gent que representa la Sra. Nebrera ò el simpatic llepaculs Ollé. Encara estem esperant la proposta de l'Estat per millorar l'autogovern. La solució està en les mans de l'Estat, però aquest no està disposat a renunciar a les prevendes que l'establishment s'ha anat autoconcedint aquestes dècades. Es
Ganxet Fa 3 mesos
La diada no serà mai de tothom qui viu a Catalunya mentre hi hagi gent resident aquí que sigui impermeable a tot allò que és català.
Laie Fa 3 mesos
Es el primer artículo que leo de esta señora. Me resulta un artículo que refleja bien lo que es el unionismo intransigente. El independentismo, señora Nebrera no necesita ni bencina, ni incendiar la Diada. Pero esta táctica que usted utiliza tampoco es nueva. Es el vocabulario que suelen usar los que gustan de incendiar la opinión pública que son los mismos que disfrutan hablando de una hipotética fractura en la convivencia catalana y suelen adornar el discurso con todo el repertorio pey