La benzina

"Entre “volem votar” i “independència” hi ha una llarga distància que és difícil recórrer en quatre hores"

Gràcies a Valls tenim un segon mandat de Colau. I gràcies a l’univers Rivera, tindrem més independentisme arrauxat del que ens convindria. Arriba la Diada, però aquest cop la previsió de participació no s’apropa ni de bon tros a les diades passades, de manera que des de Suïssa s’ha vist encoratjada per dues persones que de ben segur no hi seran, mentre des d’aquí es busca un punt de comunió amb qui, sense voler la independència, pugui compartir la crítica a l’actuació de les institucions centrals de l’Estat: govern i Tribunal constitucional primer, i intentant amb tsunamis o sense, la crítica d’una sentència del tribunal suprem que encara no coneixem.

Però la tàctica no és nova. En edicions anteriors de la diada l’organització ja havia fet ús d’eslògans per a la convocatòria que després no eren exactament els que es proposaven i sentien en la manifestació. Entre “volem votar” i “independència” hi ha una llarga distància que és difícil recórrer en quatre hores. Aquest cop, després de tot el que ha succeït, després de la patètica imatge de lluita per la cadira entre els suposats defensors de la independència, després de veure Rufián disfressat d’home d’estat (aspirant a “espanyol de l’any” del que ningú es pot refiar), el combustible que tanta falta faria als bàndols enfrontats sembla un poc aigualit.

 

Encara no sembla possible que la diada sigui la festa de tothom i potser no és aquest el millor camí per aconseguir que ho sigui. Però un i altre (bàndols) no han estat capaços de produir, escenificar, ni tan sols evidenciar l’existència de prou benzina per encendre la Diada. Una raó per què no hi hagi encara sentència. Sigui quina sigui aquesta, no acontentarà tothom i hi ha massa gent amb ganes de criticar-la.

 

Comentaris