Les properes eleccions al Parlament de Catalunya seran una lluita per captar el vot útil. Ja costarà prou convèncer els electors de que vagin a votar com per demanar-los que ho facin de forma entusiasta. Possiblement només s’activin aquells que considerin que hi ha coses prou importants en joc com per superar els desenganys que s’han anat acumulant durant tants anys.
L’estratègia socialista és prou clara: en un context de crisi miraran d’explotar la imatge de polític seriós que han volgut crear a l’entorn de Montilla. És per això que ara mateix els preocupa que s’estengui la brama que el president no mana prou i que està segrestat pels equilibris que l’imposen la seva supervivència. L’exemple més clar és la llei de divisió territorial, que l’ha enfrontat amb el seu partit i amb partit germà, amb els quadres territorials i amb el poder municipals i amb el sentit comú. Però ha hagut de cedir davant de les pressions d’Esquerra Republicana d’aprovar alguna cosa a qualsevol preu.
Els republicans estan en una cursa per tal d’impulsar projectes de llei que els permetin presentar-se a les eleccions amb alguna cosa per explicar sobre que ha donat de si la seva aposta pel segon tripartit. En alguns casos les coses s’han fet millor –la llei del cinema- i en altres pitjor – les vegueries- però en tots els casos s’han quedat a mitges. Possiblement serà una feble motivació pel seu potencial electorat que, a més a més, ja no té clar quines conseqüències polítiques pràctiques té votar a un partit independentista.
Precisament el vot independentista és un dels més actius però l’electorat està dispers entre moltes possibles opcions. La imatge poc sòlida que ha donat Reagrupament quan ha tingut la seva primer dificultat interna pot ser que hagi fet caure a més d’un la vena dels ulls. En tot cas té molt més fàcil explicar perquè votar-los a ells és molt més útil per una determinada sensibilitats política que fer-ho per qualsevol altre opció, ja que s’han compromès a no fer president a José Montilla.
Qui aspira a substituir Montilla és Artur Mas. Però el candidat de Convergència i Unió demana més: vol una majoria prou amplia com per governar en solitari. Mas espera d’aquesta manera captar als seus electors més convençuts, més els que demanen un canvi a la presidència de la Generalitat i a tots aquells que volen evitar que es repeteixi una fórmula con la del tripartit. A més a més, Mas vol presentar-se com una opció realista per avançar significativament en la qüestió nacional.
Aquí és on el Partit Popular centrarà una part important del seu discurs, i mirarà de pescar entre els electors més antinacionalistes i també entre els antisocialistes. És un missatge que arribarà fàcilment al seu electorat, com també el que pot fer Iniciativa que serà l’única força que es presentarà amb un discurs conservador i que plantejarà que les coses es quedin com estan.
Continuïtat o canvi, aquesta serà la gran qüestió a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya, i quina opció és la que pot garantir una cosa o l’altra.
