La baraka d' en ZP

"Després d'una legislatura i mitja culminades amb un atur desbordat i una crisi de cavall... vés per on, un cop més la bona estrella de ZP ha tornat a lluir"

Els àrabs en diuen baraka d' aquell toc de sort que només tenen alguns mortals. En Zapatero deu tenir baraka en quantitats industrials. Va arribar a la presidència del govern quan ningú donava un xavo per la seva candidatura i arran de la desastrosa gestió que Jose M. Aznar va fer del criminal atemptat islamista de Madrid, l'11-M. Després d'una legislatura i mitja culminades amb un atur desbordat i una crisi de cavall, tot apuntava que el canvi trucava a la porta. Però vés per on, un cop més la bona estrella de ZP ha tornat a lluir. Les enquestes que fins fa quatre dies auguraven una victòria de Mariano Rajoy, ara comencen a registrar el desgast derivat del caos instal•lat en el si del Partit Popular. La manca d'autoritat del gallec es inversament proporcional a la velocitat amb que li fan el llit els seus adversaris intens. Esperanza Aguirre li planteja un pols cada dia i els escàndols li surten com bolets. A València, a l'invencible Camps i a la seva camarilla, es veu que un tal Bigotes els hi gestionava el fons d'armari. I a Madrid en Correa es feia la barba d'or com a gestor in pectore de presumptes suborns per engreixar la maquinària del partit. A la trama Gurtel s'hi sumen les corrupteles a les illes Balears, on mitja cúpula del PP està sota sospita o processada. Encerclat pels indis com el setè de cavalleria, Rajoy dispara amb la pólvora mullada del desconcert mentre s'enfonsen les seves opcions d' arribar a la Moncloa. I ZP respira tranquil.

Tant com quan va aconseguir el suport del PNB als pressupostos de l' any vinent. Després d' expulsar-los del poder a Euskadi, els nacionalistes bascos li han recompensat amb el seus vots incondicionals a canvi d' un esquizofrènic plat de llenties. Pragmatisme en diuen, però per ZP es un altre baló d' oxigen per anar passant.

Com el que li ha proporcionat indirectament el jutge Garzón amb l' operació Pretòria. Cop dur al fetge històric de Convergència i a les seves aspiracions de recuperar la Generalitat, però també ganxo a la mandíbula del PSC perquè les sospites afecten a la línea de flotació de l' actual direcció socialista catalana, basada en el poder local gestat a la conurbació de Barcelona. Les dissidències del socialisme català davant del PSOE també s' hauran de posar en valor d'acord amb l' evolució dels esdeveniments. Així, amb els convergents mirant pel retrovisor i els socialistes buscant pomes podrides, més àrnica pel tumefacte ZP.

Ben mirat això de la baraka queda una mica cursi. En ZP el que té és una flor al cul o, millor, un gran jardí o tot un parc natural.

 
 

Comentaris