L'unionisme servil de Durao Barroso

"Aviat haurà de revalidar el càrrec i necessita com més complicitats millor. Per això no és estrany que s'hagi convertit en el crític més decidit de les causes sobiranistes escocesa i catalana"

La causa unionista britànica i l'espanyola tenen un ariet sòlid. Es diu Jose Manuel Durao Barroso i fa de president de la Comissió de la Unió Europea, un càrrec que, malgrat les noves disposicions i aparences, no depèn del Parlament, que es limita a confirmar-lo, sinó dels pactes entre els Estats membres. Un càrrec cortesà, doncs, de dubtosa credibilitat democràtica. Durao Barroso va militar de jove en el maoisme, va salvar diversos episodis escabrosos i va acabar militant en la socialdemocràcia portuguesa, que és la manera que tenen els portuguesos de definir el centre-dreta. Trajectòria ascendent.

Després de guanyar les eleccions, com a primer ministre la seva gestió va ser ruïnosa i només va viure un moment de presumpta glòria quan va cedir els sofàs de les Açores a George Bush abans de la campanya de l'Iraq perquè José María Aznar pogués passar a la posteritat com el primer gran impostor de la història. El segon és Durao Barroso, que va dimitir del càrrec de primer ministre portuguès per convertir-se en president de la Comissió Europea. Una fugida que va deixar un agre regust de boca als seus paisans. El regust va quedar confirmat quan el socialista José Sócrates va guanyar les eleccions i el va acusar d'amagar el dèficit real del país amb fórmules de "comptabilitat creativa". Potser per això Barroso, el comptable creatiu, va fugir amb tanta alegria. O potser perquè és un "cosmopolita". Sigui com sigui, Jose Manuel Durao Barroso gaudeix com un canonge del càrrec, còmodament instal·lat en la conspiració de passadís. Com que no vol abandonar la gran vida brussel·lesa, aviat haurà de revalidar el càrrec i necessita com més complicitats millor. Per això no és estrany que s'hagi convertit en el crític més decidit de les causes sobiranistes escocesa i catalana.

En una entrevista difosa per la BBC, ahir el president de la Comissió Europea va proclamar, amb la contundència habitual, que serà "extremadament difícil que un territori que s'independentitzi d'un Estat membre es reintegri en la Unió Europea". Barroso fa d'escolà d'amén de Londres i Madrid. Els seus amos li ho pagaran aviat amb la reelecció. Ni el Papa ni el president de la Comissió Europea saben què passaria si una regió europea es convertís en Estat perquè, senzillament, no hi ha cap precedent que n'il·lustri el mètode. Jose Manuel Durao Barroso es limita a servir al seu amo i a evidenciar un desig. El desig d'un buròcrata d'una grisor immensa. Gràcies a gent d'aquesta alçada, Europa no serà mai el que hauria de ser: un projecte polític seriós.

 
 

Comentaris