L'última paraula

"Ara estem a les portes d'un nou escenari, que serà el que dibuixarà la sentència i sembla que ens tornarà a agafar sense un pla B"

Avui fa tres anys i tres dies que els catalans varem aprovar en referèndum el nou Estatut i encara pesa sobre el text l'espasa de Dàmocles de la sentència dels recursos presentats al Tribunal Constitucional. A l'espera del pronunciament del tribunal, la condemna imposada ha estat el temps perdut durant aquesta llarga espera. Podria haver estat d'una altra manera. L'Estatut és una llei vigent i si no s'ha impulsat més decididament el seu desplegament ha estat únicament per la incapacitat o la falta de voluntat política. Ara estem a les portes d'un nou escenari, que serà el que dibuixarà la sentència i sembla que ens tornarà a agafar sense un pla B. Si el text queda com es va votar no hi ha conflicte però, què passa si es modifica? La qüestió que és força senzilla, es tracta de respondre qui ha de tenir l'última paraula i l'única manera que s'ha plantejat seriosament fins ara de solucionar el conflicte de legitimitats és posar el nou text a votació. Malgrat que la presidenta del TC ha dit que no se senten pressionats per les valoracions i les declaracions dels polítics segur que ho tindrien molt present si el govern de la Generalitat demostrés que té una posició no només expectant si no unitària i ferma.

 
 

Comentaris