L'ofici més vell del món

"De com ens enganyen també a propòsit de la prostitució"

Talment el de les putes, el del polític també és l'ofici més vell del món. L'un sense l'altre no s'entendrien, perquè els dos deriven de la fatalitat humana: l'un de l'ànsia desfermada i salvatge de l'home pel sexe, i l'altre de la impossibilitat dels homes de viure rectament sense les institucions del poder. Potser, com deia Borges, que amb el temps la humanitat mereixerà que no hi hagi governs, però no sé si mereixerem mai que no hi hagi putes.

Tot això ve a tomb del debat que des de fa unes setmanes ha mogut l'opinió pública, arrel de les fotografies que el diari El País va publicar de les activitats sexuals de les meretrius sota els porxos de la Boqueria, a plena llum del dia i davant els ulls —curiosos o fastiguejats, tant és— dels passavolants. S'han dit moltes ximpleries arrel d'aquest suposat escàndol, i per això voldria deixar apuntades aquí unes quantes reflexions.

Anem argument rere argument, no fos cosa que ens perdéssim.

1. Si és cert que l'home deriva del mico (i jo n'estic convençut, com el senyor Darwin), ja trobem dins les societats de primats —els ximpanzés— exemples de femelles que ofereixen sexe a canvi de menjar: amb això vull dir que no hi ha cap exemple que puguem documentar històricament de societat humana —o hominoide— on no hi trobem senyores i senyoretes disposades a llogar els seus favors sexuals a canvi de beneficis (siguin plàtans o euros), i senyors disposats a pagar per aquests serveis (pels motius que siguin). Sempre hi ha hagut putes i puters, i totes les provatures per acabar amb ells s'ha demostrat infructuoses.

Ara bé: la coacció a la prostitució és horrorosa. Mai ningú ha de ser prostituït contra la seva voluntat. Doblegar la llibertat d'algú és la tortura més infame que existeix, com sabem des de Catalunya. Fer-ho —obligar a la prostitució— és delicte en el Codi Penal que ens regeix, i pot comportar penes superiors a l'homicidi imprudent. Ara bé: obligar a prostituir-se a algú és espantós i repel•lent, però prostituir-se lliurement és totalment legal. TV3 demanava un matí a la seva audiència si s'hauria de legalitzar la prostitució, sense informar-se abans, però, que ja és legal —i des de fa segles— oferir sexe a canvi de diners.

Contra aquesta legalització vigent protesten les feministes més despentinades, encapçalades per Giemma Lienas, qui, des que va escriure un llibre titulat Vull ser puta que encapçala les diatribes feministes en contra de la prostitució. Per Lienas, si la prostitució passés a la legalització plena, és a dir, amb tributació i alta a la seguretat social, esdevindria un ofici plausible per a les nenes, les quals podrien sentir-se temptades a abocar-s'hi, talment ara volen ser infermeres o professores de solfa. Vaja! ¿I si deixem que ho decideixin elles? ¿Tan poc confia amb la llibertat i la intel•ligència de la joventut la senyora Lienas que ha de venir a decidir per tota la feminitat del país?

Per Lienas, tota prostitució és degradant perquè tota prostitució és coactiva. Tota puta, segons Lienas, és puta per obligació, perquè un mascle —el xulo— l'obliga. ¿És això cert, però? ¿Totes les dones que exerceixen la prostitució en aquest país, o a Barcelona, estan sent obligades? Doncs no. És un fet verificable. No. I no ho dic jo: ho diuen elles mateixes. Basta seguir les seves pròpies paraules —dites anònimament, sense risc a exposar-se davant els seus suposats dominadors— als diaris, als programes televisius, a tots els qui els ho preguntin. Són putes perquè volen!

Informa 'La Vanguardia' que les prostitutes nigerianes de les Rambles estan sent coaccionades mitjançant el vudú. ¿Constitueix el vudú una maledicció tan forta contra la qual no poden fer res les institucions? Per favor!

I ¿per què volen prostituir-se les dones que sense ser coaccionades surten a oferir-se? Perquè és senzill i ben remunerat. Amb algunes hores de feina nocturna guanyen més —molt més, uns 3000 euros mensuals segons càlculs fonamentats— que treballant en una oficina vuit hores diàries, podent-se agafar dies lliures i sense haver de donar gaires explicacions. No han de matinar i no tenen 'quefe'. A canvi d'aquests avantatges, però, ja saben a quina mena de sordideses, servituds i perills s'exposen. Això expliquen, almenys. És un fet, una realitat, aquella realitat a la qual tant fàstics fan tots els que voldrien canviar-la a partir de no sé quines consignes benpensants.

Algú em dirà que si se'ls dóna l'oportunitat de deixar el carrer i se les ensenya a fer anar un ordinador —o un camió o a fer d'hostesses en un congrés de dentistes— doncs aquestes senyores deixaran el carrer i tindran un ofici no sexual, un ofici 'normal'. Doncs miri, tampoc! A Lleida, l'Ajuntament ha intentat donar una sortida laboral a les senyoretes de la carretera; així se les ha ofert la possibilitat d'apuntar-se a català o a informàtica, però les senyores del ram no han demostrat cap mena d'interès —zero. A penes unes quantes s'han apropat a informar-se, i potser ho han fet per evitar les multes (no es multa la prostitució, però, sinó 'ocasionar problemes a la via pública', cosa que també s'aplica al puter que para el cotxe vora la senyora venal…).

És per això que no té sentit el que diu Lienas: 'la violencia que representa que un hombre abuse de la situación de vulnerabilidad de una mujer'. ¿Vulnerabilitat? ¿Quina vulnerabilitat? Vertaderament aquestes dones deuen ser pobres, però també són pobres els que van a treballar de qualsevol altre ofici —paletes, treballadors al camp, escombriaires, etc.…— perquè necessiten menjar, pagar el lloguer, la hipoteca, la roba que porten…

¿Potser l'empresari que dóna feina a un senyor que no pot pagar el lloguer i alimentar la seva mainada s'aprofita de la situació de vulnerabilitat d'algú? ¿Quina mena de discurs és aquest? Ai, un discurs abolit, marxistoide: el treballador no és un home lliure i capaç sinó esclau d'un necessitat de la qual s'apropia l'empresari. Ja no és una relació de favor entre dues llibertats —tu fas això, jo et dono això—: sinó que es tracta de veure l'abús en tot intercanvi, un abús, però, que els dos implicats no perceben, sinó tan sols Lienas i els 'grans bondadosos' de sempre, que s'han d'interposar entre dues persones lliures i capaces per decidir en el seu lloc què han de fer amb els seus recursos, cossos i llibertat d'actuació. En la prostitució lliure, com en tots els negocis, tots dos implicats hi guanyen.

Com veiem, el de Lienas és un discurs no només vacu i moralista, sinó que s'irroga el poder de percebre el bé i el mal en l'esfera d'uns individus lliures i entenimentats. És un discurs intervencionista, d'intervencionisme moral: el feminisme carrincló fa com els capellans de la postguerra. Jo decideixo en lloc teu el que has de fer, o pensar, decideixo en què has de treballar o gastar-te els diners.

Lienas qualificava 'd'imatges brutals' les que publicava el diari que propaga les seves collonades. Dues persones cardant: ¿imatges brutals? Sexe humà i natural entre dos adults conscients: ¿imatges brutals? Per favor! ¿Vull ser puta? ¿O potser vull dir ximpleries pels diaris i fer-ne el meu ofici —i cobrar? Li recomano que practiqui alguna d'aquestes 'imatges brutals' a casa seva: ¿com deu mantenir relacions sexuals la tan sàvia feminista Lienas? Li hauríem de remetre a casa el Kamasutra: tan farcit 'd'imatges brutals'. Vinga!

¿I les actrius porno? Jo he vist vídeos que fan semblar santes les prostitutes de les Rambles, comparant-les amb certes virtuoses noies de Califòrnia. ¿Potser algú obliga a Sasha Grey ser la més grollera del món? —Jo mai he vist res de semblant, ho juro. ¿O tan sols és que Sasha Grey és que vol guanyar un milió de dòlars? ¿I aquella noia que va subhastar la seva virginitat per un milió de dòlars per a pagar-se els estudis, a Las Vegas? ¿I la que també ho acaba de fer públic a València, de 28 anys, que vol els diners per l'Alzheimer de l'àvia i per cursar medecina? Que cadascú faci el que vulgui. Qui vulgui també pot vomitar.

2. La política és la gestió de la realitat. I la realitat és la que és: tan fascinant i miserable. Fins que no ens hi apropem sense prejudicis ni fal•làcies ideològiques no la comprendrem, i sense comprensió no se la pot canviar, només maquillar i per tant empitjorar-la. Hi ha una derrota de la raó i del pensament; basti veure de quina manera els polítics manegen aquests assumptes.

La recomanació literària d'avui és qualsevol llibre de EM Cioran, el filòsof romanès que va deixar dita aquesta sentència: 'La raó és una puta que sobreviu mitjançant la simulació, la versatilitat i la manca de vergonya'.

 
 

Comentaris