L'obscenitat

""¿S'atrevirien a sortir en públic a furgar-se les orelles amb la punta del dit petit?"

¿Què passaria si es fes un referèndum a tota Espanya sobre el futur de Catalunya? En primer lloc tindríem dues respostes a la pregunta sobre l'estat propi: la de Catalunya, i la de la resta de l'estat espanyol. Quan es fa una convocatòria electoral es té en compte la província; un referèndum legal a tota Espanya ens donaria resultats detallats: se sabria què es pensa del tema arreu de l'estat: a cada municipi català, i a cada província espanyola. Els resultats són ben previsibles: Espanya vota que no vol que Catalunya sigui un estat; Catalunya vota majoritàriament que sí a aquesta possibilitat. ¿I vostè creu que llavors les coses podrien continuar com fins ara? ¿Qui tem un referèndum a nivell estatal?

¿Per què a Catalunya ens omplim la boca de democràcia i quan s'apunta aquesta possibilitat cauen sobre qui l'exhibeix totes les condemnes? El conseller Homs ho va plantejar: ¿és just tot el que li està caient a sobre? ¿Algun demòcrata es pot oposar a aquesta possibilitat? La jugada és brillant, perquè Espanya no vol la consulta catalana per il·legal: ¿però amb quin argument oposar-se a la consulta espanyola? Els catalans hauríem de tenir com a segona prioritat això mateix: forçar l'estat espanyol a una consulta o referèndum a nivell estatal. ¿No és el nostre lema: volem votar? ¿Què ens importa que també es voti a Lepe?

Molts aquí confonen el referèndum amb l'estat propi, que és tant com confondre el "sí, vull" amb la núvia en unes noces. Tenir el sí és més fàcil que tenir una dona per casar-s'hi: això ho sap tothom, sobretot els homes solters. Que estiguem disposats a donar el sí és una cosa; el que se'n pugui derivar d'aquest sí és una altra de molt diferent, marcada per les possibilitats, les realitats, les lleis, els tractats internacionals, etc.

I atenció: això no implica que els espanyols decideixin sobre Catalunya; això implica descobrir —dins el marge actual, inevitable, de la llei— el parer de la ciutadania, també la catalana, un parer, un cop expressat, que no podria menystenir-se de cap de les maneres… El sí independentista estaria sobre la taula; enfront d'un no espanyol: i tot exposat a les urnes, legítimament. Llavors sí que la negociació i la sortida pactada serien inevitables.

Qualsevol cosa que no fos això equivaldria a un abús democràtic, a una tirania de la majoria. ¿Qui tem anar a votar, doncs? ¿Ens han de fer por els demòcrates de Toledo, com a Toledo els fan por els demòcrates catalans? ¿Ens estem tornant ximples? La negativa al fet de votar tots els espanyols és l'error simètric a la negativa espanyola al vot dels catalans. És la versió catalana de la bajanada espanyola.

Que es pugui plantejar fer un referèndum arreu de l'estat espanyol no significa que la resta de l'estat espanyol tingui el dret a decidir què han de fer els catalans amb la seva relació amb Espanya. El referèndum és un instrument, una pregunta. D'aquesta pregunta se'n derivaria una resposta, que amb la hipòtesi més probable no podria abocar cap a cap mena d'involució en l'autogovern.

Ara que estem farts de sentir discursos catastrofistes sobre la possibilitat independentista, hauríem de fer èmfasi en totes les vies pacífiques, tranquil·les i legals per arribar a una nova realitat sobirana.

Hi ha molta gent obscena, que viu de pintar desastres i sagnies en la ment de la ciutadania. Tots aquests apocalíptics ‘del trencament', tots aquests partidaris d'una pornografia política de molt baixa qualitat, ¿s'atrevirien a sortir en públic a furgar-se les orelles amb la punta del dit petit?

Crec que aquest fet seria menys fastigós que algunes de les coses que s'atreveixen a dir. Joan Rosell ens parla d'una ‘destrossa en les relacions humanes' provocada per la independència. Un senyor tan mudat i econòmic: ¿s'atreviria a mostrar-nos un queixal corcat? Després de dir aquestes coses: ¿no li fa una mica de pudor la boca? Per dir coses menys greus, la meva mare em volia netejar la llengua amb aigua i sabó d'oferta.

Sí; ¿qui és més indecent, la noia de Femen que mostra uns pits molt fotogènics o l'antiavortista que mostra fotografies de fetus ensangonats? ¿Qui fa més fàstic, l'actriu pornogràfica que mostra el culet o una Infanta que mostra les factures dels cursos de salsa? ¿Qui és més indecent, l'unionista que pinta dimonis, terror i sagnies o l'independentista que vol votar, peti qui peti? Entre el caos i el cosmos hi ha cambres encuirassades amb aire condicionat. Hi ha actors milionaris que demanen una rebaixa de l'IVA cultural, gairebé amb el mateix to de veu que els empresaris que tant odien, que volen una rebaixa de l'impost de societats. Fixeu-vos-hi.

¿Qui fa més por, el carnisser o la gallina? Que algú faci una enquesta. ¿Què és més ofensiu, disfressar-se de guàrdia civil per carnestoltes o que la guàrdia civil s'apunti allà on hi pengen estelades, per a posar una multa?

Escolteu la vostra ment i al fons, més enllà del tro i dels crits de la tieta, hi sentireu la veueta del sentit comú. Al fons de totes les ànimes hi ressona el jazz i s'hi sent el perfum de les anemones. S'ha de ser astut a més de saber governar els espais, sobreposar-se a la boira i a les gestions negligents.

Recordem-ho: homes i dones que no van aprovar les matemàtiques de secundària poden preveure el futur, parlen amb Déu i saben del Bé i del Mal com d'altres saben de races de gossos. Hi haurà "destrosses humanes", les tietes patiran d'incontinència, els peus protestaran a les mans, les ròtules contradiran el parer de les papil·les gustatives.

Que dimonis. ¿Què és més terrible, amenaçar-te amb l'expulsió de la UE o expulsar-se a un mateix de la jurisdicció universal, que servia per a jutjar-ho tot —menys els propis crims? L'obscenitat, nens i nenes. Deixem-ho així.

 
 

Comentaris