L'insospitat poder del llibre

"Els llibres –de paper o de pantalla– contenen a dintre un enorme i insospitat poder, capaç d'enfortir en les persones aquells valors que la societat necessita per a evolucionar i progressar"

Escric avui, l'endemà de Sant Jordi, quan encara es percep a l'aire de primavera l'olor de roses i el perfum de llibres d'aquest gran dia de festa cívica. I em torna a venir a la memòria la figura amable i estimulant de Karl Popper, el pensador austríac que tant sabia de llibres de la nostra civilització mediterrània. Ell va ser qui ens va fer adonar del "miracle" d'Atenes, un miracle desconcertant i meravellós, que ocorregué en aquella ciutat, llavors capdavantera del món, entre els segles VI i IV a. C. ¿I quin era el miracle? El miracle era que Atenes, en un període de cent anys, havia inventat l'art, la literatura, la filosofia, la tragèdia, la ciència i la democràcia.
¿Però com va ser possible aquest miracle? Per a aquesta pregunta Popper té dues respostes. Primer, el que obrà el miracle va ser el xoc de cultures de pobles diferents, que desencadenaren una dinàmica creadora mai vista fins aleshores. Popper trobà més tard una segona explicació: "Un dia –escriu– llegint l'Apologia de Sòcrates, escrita per Plató, vaig assabentar-me que a Atenes hi havia un pròsper mercat de llibres i se'n podien adquirir a preus raonables". És a dir, que també fou la popularització del llibre la que contribuí decisivament a l'esclat de l'`època d'or d'Atenes.

Avui estem lluny, a uns 2400 anys, d'aquells incipients mercats de llibres a Grècia. Durant aquests 24 segles el llibre ha fet més miracles, ha fet molt bones obres, i alguna de dolenta, en el gran mar de la civilització mediterrània. Els llibres, amb el pas dels segles, han entrat a totes les cases, s'han ocupat dels problemes de la gent, han desvetllat la ment d'innombrables persones, ens han ampliat horitzons intel•lectuals, ens han encomanat la joia de viure, ens han confortat en situacions adverses, ens han convidat a ser solidaris o a contemplar plàcidament una posta de sol. Són aquests, i molts altres, els valors que habiten dinàmicament entre les pàgines dels llibres.

En els autors de l'antiguitat s'hi troben missatges que no passen mai de moda ni podem qualificar pretensiosament de superats. El poeta llatí Horaci, per exemple, ens interpel•la dient: "La virtut consisteix a esquivar el vici, i ja és un començ de saviesa estar exempt d'estultícia. L'argent és més vil que l'or,i l'or més vil que les virtuts". En els escriptors actuals, tanmateix, també descobrim missatges reveladors. El del pensador francès Comte-Sponville, posem per cas, que diu: "El deure primer, i el principi de tots els altres deures, consisteix en viure i actuar humanament. La religió no és suficient ni ens eximeix d'això. L'ateisme, tampoc".

Els llibres –de paper o de pantalla– contenen a dintre un enorme i insospitat poder, capaç d'enfortir en les persones aquells valors que la societat necessita per a evolucionar i progressar, i no només en l'aspecte material, sinó en l'esfera de l'esperit.

 
 

Comentaris