L'inici del final

"Ara és l'hora de fer pinya per avançar definitivament cap a la llibertat que sempre, sempre, sempre, s'obté mitjançant l'exercici de la democràcia"

Ahir Mariano Rajoy va enviar una missiva a Carles Puigdemont. La carta -resposta a la que el president català li va enviar dimarts- és dura i contundent, tanca qualsevol possibilitat de diàleg i envia a la paperera de la història qualsevol possibilitat de referèndum pactat. Encara més, l'epístola avisa i ratifica que amb l'Estat espanyol no hi ha res a fer, perquè no és un estat democràtic i encara menys un estat intel·ligent. No en va, Rajoy adverteix que qualsevol proposta que vagi més enllà de la via constitucional i del que ells -el govern espanyol- considerin oportú, no té cap mena de possibilitat de tirar endavant. I això és així perquè Rajoy continua instal·lat en el règim del 1978 i no veu cap mena d'escletxa per resoldre el que des de Catalunya es viu com un conflicte històric. Ans al contrari! La seva única solució és que Puigdemont assisteixi al Congrés per poder-li refregar per la cara -encara una mica més- que l'Espanya unida no permetrà -sota cap concepte- el dret a l'autodeterminació. Per això, la carta afirma que "mi voluntad de dialogar y de llegar a acuerdos con la Generalitat de Cataluña, como con cualquier otro gobierno autonómico, es plena y sincera" però també que "considero inexcusable volverle a reiterar no sólo la imposibilidad de tomar parte en aquello que propone, sino también la imposibilidad de que su Gobierno plantee tan grave amenaza a la convivencia i al orden constitucional". En fi, fins aquí, no gaire res de nou, més enllà de la duresa. Rajoy ha disparat l'últim tret i ara només queda ser clars. Ara és el moment de saber on és i què farà cada part. És el moment d'avançar amb passos ferms.

 

A Catalunya es té consciència que aquest és un moment històric i per això s'ha reclamat -i es reclama- el dret de decidir de manera cívica i pacífica. També s'ha insistit -fins a la sacietat, diria jo- sobre la necessitat i el desig de poder pactar un referèndum amb l'estat. Això és el que haurien volgut –i encara volen- els catalans i les catalanes, el govern i la majoria parlamentària. Francament, no crec que la carta de Rajoy faci que algú es doblegui. Al contrari, després de la carta de Rajoy, estic segura que més gent es convencerà que la via de diàleg amb l'estat ha quedat tancada i barrada i que ja no hi ha res a fer. Passa el que va apuntar el president de l'Assemblea Nacional, Jordi Sanchez, durant l'esmorzar del Fòrum Europa Tribuna Catalunya: "Catalunya ha renunciat a ser la nació Penélope que espera eternament que l'estat arribi" i cal fer via. Rajoy ja ha reblat el clau i ho ha deixat escrit: l'estat ni dialogarà ni pactarà i encara menys entendrà que Catalunya és un actor polític que reclama una solució pactada. És per això que sóc de l'opinió que cal avançar cap a la posada en marxa -ara ja definitiva- de l'aprovació de les lleis que han de fer possible la desconnexió. Cal posar fil a l'agulla i acordar una data i una pregunta per celebrar el referèndum i cal fer front a tot allò que implicarà convocar-lo. Ja que l'estat no està disposat a donar cap solució a l'embat democràtic que li ha plantejat el sobiranisme, serà el sobiranisme que trobarà una solució alternativa al conflicte. El sobiranisme serà la solució.  

 

 

El govern de Madrid ja prepara la tempesta perfecta i per això s'inventa un relat per identificar l'exercici de la democràcia i la instal·lació de les urnes amb un cop d'estat. La qüestió és carregar-se d'arguments per quan Catalunya faci el pas unilateralment. I per fer-ho se serveixen de la judicialització del procés, s'inventen operacions policials i utilitzen els mitjans afins per atacar els sobiranisme. Ho va explicar molt bé el president Carles Puigdemont en la inauguració de les jornades del Cercle d'Economia a Sitges "La política i el diàleg no es fan als jutjats ni als mitjans de comunicació ni a les clavegueres de l'estat". L'estat continua enrocat i diu, per boca de Mariano Rajoy, que el referèndum és inviable perquè la Constitució no ho permet. El PP i els seus adlàters es deuen pensar que així impediran que s'escolti la veu dels juristes que afirmen que sí que és possible fer un referèndum en el marc constitucional actual.

 

L'immobilisme ha estat el gran error de l'estat en tots aquests anys. I tanmateix, el sobiranisme existeix i la voluntat del poble és inviolable. I aquest poble té clar, perquè no veig que hi hagi gaire cansament, que ara és l'hora de fer pinya per avançar definitivament cap a la llibertat que sempre, sempre, sempre, s'obté mitjançant l'exercici de la democràcia.

 

Comentaris