L'independentisme zen

"Aquesta vegada hi ha un compte enrere activat, perquè les sentències ho arrasaran tot"

A poc a poc, l'independentisme va arrenglerant-se en dos blocs més o menys definits. Amb traç gruixut, un dels pols estaria liderat per Carles Puigdemont i una part substancial del Govern -Quim Torra i Elsa Artadi inclosos- i la futura estructura de la Crida, amb la CUP no gaire lluny. Esquematitzant-ho, aquest grup considera que es tornarà a donar un moment insurgent, previsiblement a l'entorn de les sentències, que podria permetre un aixecament popular que -aquesta vegada sí- tindria el suport de les institucions catalanes. Però aquest mapa contrasta amb la disposició actual d'aquest mateix sector, que porta gran part del pes de les negociacions purament autonòmiques amb Madrid. Tampoc no hi ha cap variació substancial en el context polític ni català, ni espanyol, ni europeu que faciliti les coses. I si Carles Puigdemont no volia sang a la seva consciència el passat mes d'octubre, tampoc no sembla que fos possible estalviar-se-la d'aquí a uns mesos, en una insurrecció massiva com la que s'insinua. Tàctica zen, estratègia rupturista. Però d'èpica verbal ja en vam tenir, i no va funcionar.

 

A l'altre pol, que aplega la direcció d'ERC i una part de les velles estructures del PDeCAT, l'estratègia és ajornar la independència fins que hi hagi una majoria social molt destacada. La intenció, se suposa, és que amb uns anys de bona gestió autonòmica es pugui eixamplar l'electorat independentista fins que l'Estat entengui que és convenient autoritzar un referèndum. Tàctica zen, estratègia zen. Una postura de registre baix que corre el risc de, paradoxalment, contraure aquest espai electoral si les sentències són tan dures com les espera el propi Oriol Junqueras i no hi ha més reacció que la feina de la formiga autonomista a la sanitat i les escoles.

 

 

Dues visions aparentment allunyades que, per contra, conviuen perfectament a l'hora de pactar un Govern i repartir-se càrrecs i gestió autonòmica. Amb una diferència molt substancial respecte al passat. I és que aquesta vegada hi ha un compte enrere activat, perquè les sentències ho arrasaran tot.

 

Comentaris