Dissabte al migdia vaig rebre una trucada d’un número ocult:
-Sí?
-Ojo porque la Guardia Civil va a venir a por ti -va dir un home amb un to sec i contundent, militar.
-Qui ets? -vaig preguntar riolera, pensant que seria una broma d’algun amic.
-Vienen a por ti, van a venir a por ti.
-Va, qui ets?
-La Guardia Civil va a venir a por ti, vete con cuidado.
-Ah, doncs que vinguin, que vinguin -entenent, ja, que no es tractava de cap amic.
-Vienen a por tiiiiiiii -va tornar a dir, aquest cop com si expliqués un conte de por: “per menjar-te millooooor”.
Llavors va penjar. Més que por, que no me’n va fer gens, vaig sentir curiositat. Per com hauria aquella persona aconseguit el meu mòbil i per quin tipus de persona seria. El que és segur és que era un imbècil. El que ja no tinc tan clar és quin tipus d’imbècil era. M’agradaria pensar que era un imbècil espanyol, però malauradament no descartaria que hagués estat un català, i tampoc que hagués estat un independentista. Ho dic perquè ara sembla ser que per un sector de l’independentisme, els que formem part de la Fundació Catalunya Oberta som dels dolents. Els comentaris més agressius que rebo aquí i al meu bloc són de “catalanistes” que carreguen contra la FCO. Els passa el mateix als altres periodistes que en formen part i sobretot als que hem defensat la idea que Prenafeta i Alavedra no haurien de ser a la presó. Que si som uns assalariats, que si som uns sectaris, que si tolerem la corrupció, que si la Fundació hauria d’enfonsar-se, i en fi, de tot i més. A mi m’han arribat a dir espanyolista i tot. El més probable és que cap d’aquests personatges s’hagi dignat a llegir mai el diari digital que està fent la Fundació. I si ho han fet i allà només hi veuen liberalisme, que s’ho facin mirar; i si allà hi veuen un pamflet convergent, que s’ho facin mirar, i si allà no hi veuen un dels pocs oasis nacionalistes que hi ha en aquests moments en el teixit comunicatiu del país, que s’ho facin mirar.
Aquest independentisme sectari és el mateix que s’alegra que hagin fet fora Salvador Sostres de l’Avui. Durant aquests dies, al meu bloc, he rebut uns quants comentaris celebrant aquest acomiadament. Eren tan patètics que no els he volgut publicar. Hi ha molts articles del Sostres que a mi no m’agraden gens ni mica, i a nivell personal ell i jo no hem tingut mai una bona relació, però no hi ha res pitjor que la mandra mental, la mandra que t’impedeix pensar per poder separar el gra de la palla. Tots aquests tan patriotes que se n’han alegrat, podrien intentar entendre per què l’han fet fora, podrien intentar entendre què està passant amb l’Avui. No han fet fora un escriptor d’excessos, no han fet fora un escriptor conflictiu, no han fet fora un escriptor de dretes i ni tan sols no han fet fora un escriptor convergent. Han fet fora un escriptor que defensava el país. La mostra és que a l’Avui també estan rebent periodistes que ni són d’excessos, ni són conflictius, ni són de dretes ni són convergents. Són catalanistes i amb això ja n’hi ha prou. I espera’t que vingui l’ERO. Qui et penses que rebrà? Quan la direcció de l’Avui diu que anirà eliminant la gent que formi part de la FCO, no ho diu perquè li molesti el tarannà liberal d’aquestes persones sinó sobretot el seu tarannà nacionalista.
Pot no agradar-te la política de Convergència, pot no agradar-te com escriu el Sostres, pot no agradar-te la trajectòria d’Alavedra i Prenafeta, pot no agradar-te la ideologia liberal, pot no agradar-te el caràcter del Laporta, puc no agradar-te jo i pot no agradar-te un llarg etcètera; però anant incondicionalment en contra nostre, a favor de qui et penses que vas, patriota?
