“Quan el senyor Maragall es va enfrontar al senyor Mas i va parlar del 3%, no ho feia fent volar coloms, sabia el que estava dient. I no era el 3%, era molt més”
Carlos Jiménez Villarejo, ex fiscal anticorrupció.
L’altre dia Jiménez Villarejo va aprofitar els micròfons de la COM per, tot parlant del cas Pretòria, recordar el famós 3%, el suposat cobrament de comissions il•legals en l’adjudicació d’obra pública durant els governs de Pujol. No deixa de ser curiós que, així que se li posa un micro al davant, Villarejo es llanci en planxa a sembrar sospites sobre l’etapa de Jordi Pujol.
Atesa la seva rellevància pública i les responsabilitats que ha ostentat, em penso que Jiménez Villarejo hauria de ser més prudent –callar si no té proves-, així com reprimir el seu ideologisme esquerrà –va ser company de viatge del PSUC i, ja jubilat, candidat d’Iniciativa- i el seu visceral antipujolisme.
Si bé des d’un punt de vista humà és comprensible que li dolgui ser recordat com un dels dos fiscals que van fracassar estrepitosament després d’impulsar la querella contra Pujol per Banca Catalana, hauria d’esforçar-se –en primer lloc, en benefici propi- perquè no se li veiés tant el llautó.
El fiscal del cas Pretoria, Luis Pastor, es va incorporar a la fiscalia anticorrupció en temps de Villarejo, segons hem llegit a La Vanguardia. Va treballar, doncs, a les seves ordres. Cal confiar, tanmateix, que Villarejo no li encomanés les seves obsessions, a pesar que Pastor ha insistit a rebutjar que els imputats en presó, entre d’altres, Alavedra i Prenafeta, surtin al carrer. El fiscal argumenta que si abandonessin el calabós podrien destruir proves, a desgrat que aquesta setmana farà ja un mes que van ser detinguts.
