“S’acosten canvis profunds en la política catalana els propers anys”. Aquesta afirmació la va fer ahir al vespre Josep-Lluís Carod-Rovira parlant del futur del país i afegint que, des de la perspectiva del seu futur personal, ell seria present en aquesta transformació. Sembla com si s’estigués estenent entre la classe política catalana la consciència que està creixent una onada que amenaça de fer cau i net. I n’hi ha que no volen ser els últims de saltar del vaixell. Poc abans que el vicepresident digués això, un altre membre del govern, el conseller Antoni Castells, no es va tallar un pèl quan va parlar de l’esgotament d’un cicle polític fonamentat en un determinat funcionament del Parlament i les institucions, dels partits a partir del sistema electoral. Però tot plegat ens hauria d’estranyar si recordem que el primer que va alertar del perill de desafecció va ser el propi president Montilla. L’oposició ho té difícil en aquest país quan el govern li treu el paper. El problema és que aquí ningú governa, ningú assumeix les responsabilitats i el desgast de prendre decisions. La legislatura fa temps que està esgotada i tots saben que el temps que queda fins les eleccions només servirà per portar a terme les diferents estratègies de partits. Per tant, cal esperar que aquest temps passi quan abans millor. Si no és així, els profetes que ens auguren grans transformacions poden fer curt i tot en els seus pronòstics.
- CA
