Aquests últims dies, hem pogut observar de manera molt gràfica com l’oposició ha volgut transformar el Parlament de Catalunya en un teatre rocambolesc per esquivar el debat polític de fons: el dret fonamental a l’autodeterminació dels ciutadans de Catalunya. Des del filibusterisme premeditat del PP, PSC i C’s fins a les intervencions àcides d’un comunista aplaudit pels defensors del règim del 78 dempeus. S’ha vist clarament qui estava fent tot el possible perquè els ciutadans de Catalunya puguin votar lliurement en el referèndum de l’1 d’octubre, i qui estava fent tot el possible per impedir-ho. El referèndum ha tret caretes i ha deixat a tothom ben retratat.
La reacció del Govern espanyol i dels aparells del seu Estat ha sigut la que esperàvem: la via de la querella i de la persecució política, ampliada aquesta vegada a batlles, directors de mitjans públics i privats, i fins i tot voluntaris. Aquesta reacció obeeix a una màxima constant del nacionalisme espanyol i del jacobinisme que creu cegament que la unitat d’Espanya està per sobre de tot, inclús l’estat de dret. I si algú creu que aquesta actitud inquisitorial afluixarà, que s’ho repensi ràpidament. Per aquells que estan disposats a fer tot el que calgui per impedir que els ciutadans de Catalunya es puguin pronunciar lliurement sobre la independència, el joc brut no té ni tindrà límits. Des de llançar símils nazis fins a fabricar proves o relacionar terrorisme amb independentisme, a la campanya de la por es suma la barroera demonització dels partidaris de la independència. Davant d’això, no hi ha millor resposta que una actitud serena, cívica i pacífica.
Recapitulem. L’1 d’octubre, els ciutadans de Catalunya i d’Aran estan convocats a les urnes per respondre a una pregunta molt clara: vol que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república? Les opcions també són molt clares: “Sí” o “No”. Dues opcions perfectament legítimes, com ho és també l’abstenció. La diferència amb el 9-N és rotunda perquè es tracta d’un referèndum vinculant. El “Sí” implica la construcció d’una República de Catalunya sota una nova legalitat catalana, mentre que el “No” implica la convocatòria immediata d’eleccions autonòmiques. És tan senzill com això. Tothom serà lliure de defensar la seva posició, sense haver de trepitjar els drets dels uns o dels altres. D’això va la democràcia.
De fet, els ciutadans catalans residents a l’estranger ja han començat a votar. Això no té aturador si no és la intervenció física de les urnes que, si es dugués a terme, tindria conseqüències immediates per l’Estat espanyol. Tenim al davant un estat demofòbic que, en nivell 4 d’alerta terrorista, es dedica a enviar la Guardia Civil a escorcollar una impremta a Constantí, a registrar la redacció d’un setmanari a Valls, i ja veurem on més entren les properes hores i dies, en cerca de “paperetes i urnes de destrucció massiva”. Tanmateix, més de 850 municipis catalans ja han notificat a la Generalitat que obriran els col·legis electorals l’1 d’octubre, a pesar de les amenaces del corromput Tribunal Constitucional. A hores d’ara, més de 23.000 voluntaris –per cert, molts d’ells funcionaris– s’han registrat per col·laborar amb el referèndum. Tot en menys de 48h. I tristament, sembla ser que l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, malgrat haver promès rotundament que “s’enfrontaria amb qui calgués” perquè els ciutadans poguessin exercir el dret a l’autodeterminació, ha decidit claudicar davant de l’advertència del TC.
En qualsevol cas, abans de l’1 d’octubre, tenim la oportunitat de demostrar novament quina mena de país som. Tenim novament la oportunitat de demostrar al món que estem preparats per exercir lliurement el nostre dret a l’autodeterminació. Tenim novament la oportunitat d’evidenciar la riquíssima diversitat que caracteritza aquest país. Tenim novament la oportunitat de demostrar que som demòcrates que respecten els drets de la gent del “Sí” i de la gent del “No”. Tenim novament la oportunitat de mirar-nos als ulls, sense por, i dir-nos que hem trencat el règim del 78 i que som nosaltres, i no pas cap tribunal, qui decidirà el futur d’aquest país. Tenim novament la oportunitat de manifestar el nostre civisme, el nostre pacifisme i el nostre compromís amb els drets humans. En definitiva, tenim la oportunitat d’explicar als demòcrates d’arreu que volem construir una República de dones i homes lliures.
