L'hegemonia, l'hegemon i l'hegemonitzat

"ERC no és independentista i per això mateix tampoc és republicana, perquè que no hi ha possibilitat real de República sense independència"

"De la necessitat que Esquerra Republicana lideri el procès de construcció de la República" és el nom del projecte de document programàtic pel proper congrès d'ERC. La pedanteria del títol es perfecciona al text, encara más pedant, artificiós y rebuscat. Tot plegat recorda un manual de la esquerra marxista del segle passat, al estil dels quadernets de la Marta Harnecker.

El document transpira un desig incontenible de manar, d'ocupar el lloc més visible del prat, de ser el centre de totes les aspiracions i anhels, la llum que orienti el caminar dubitatiu d'aquells que encara pateixen la foscor. És un document narcisista de partit. ERC vol ser "el pal del paller de l’hegemonia de les esquerres catalanes en el procés de construcció de la República Catalana", formula feliç que ens estalvia més aclariments sobre les intencions dels republicans porque conté els tres termes sobre els quals van bastir un programa de fal.làcies: hegemonía, esquerres i República.

Comencem l'analisi en l'ordre invers. Primer, la República. Com es pot construir una República Catalana dins una monarquia sense independencia i sense esmentar-la és un dels misteris del discurs mixtificador d'ERC. N'hi ha d'altres. El més conegut, la tendencia a dir "independentista" a un partit que mai parla d'independència ni fa res per assolir-la i, si per casualitat l'esmenta, és per rebutjar-la com expressió de pensament màgic, hiperventilat, Matrix. La República d'ERC no és altra cosa que una disfressa per amagar que el partit no vol la independència. ERC no és independentista i, per això mateix, tampoc és republicana, atès que no hi ha possibilitat real de República sense independencia. Tret que estiguem parlant d'una República matrix, cosa ben probable.

La qüestió de les esquerres: ERC vol liderar les "esquerres" catalanes que vindran manses i ovines a formar el paller de què ERC és l'orgullós pal. Només les esquerres. Esquerres contra dretes. L'acord originari de Junts pel Sí, que deixava el conflicte social en segon pla respecte el nacional, la lluita de clases per darrere l'alliberament nacional,ha patit una revisió tipus "rebus sic stantibus" i ha saltat pels aires. Ara es tracta de bastir una República Catalana, sí, però d'Esquerres, liderades per ER. Només les esquerres. Com que el mateix document estratègic afirma que ERC vol una República Catalana "de tothom i per a tothom", es pot concloure que, per a ERC, qui no sigui d'esquerres no tindrà lloc en aquesta República de gent tan fanàtica que creu que és possible bastir un país sense comptar amb sectors socials essencials econòmica i socialment que també són independentistes.

 

ERC vol conjugar el seu lideratge de les esquerres catalanes amb una intensa col.laboració amb altres esquerres de l'Estat, singularment la basca, la gallega i fins i tot la castellana, amb què ERC se sent identificada. De facto, ERC es considera una forma catalana de Podem i no enten com és que hi ha un Podem autòcton a Catalunya, encara no incorporat al partit de la "veritable" esquerra catalana. A l'horizó, el somni místic d'un iberisme quasi prehistòric, com GALEUZCA, i que no té res a veure amb la independència de Catalunya.

Aquesta afinitat electiva d'ERC amb l'"Esquerra" espanyola (les cometes són obligades quan es parla de Catalunya i aquesta "Esquerra") es veu amb claredat en l'ús del concepte d'"hegemonia", molt freqüent als documents d'ERC. És un terme antic i anacrònic, propi del món dels marxistes "democràtics" d'obediència gramsciana. Gramsci també va estar molts anys a la presó i fins i tot hi va morir. Si encara és recordat es deu a la seva idea d'hegemonia que ERC fa valer gairebé cent anys després tan ufana i tan superba. Perque "hegemonia" ve del grec "hegemon", "cap, comandament", i significa la superioritat d'uns sobre altres per la força i l'autoritat. Sempre que hi hagi hegemonía, hi haurà hegemons i hegemonizats, dominants i dominats sense plena llibertat per decidir. I aquesta idea que, en el cas d'Antonio Gramsci, potser podem atribuir a la seva situació, al context históric i a la seva manca d'informació, en el d'ERC només pot atribuir-se a un desig d'imposició sobre els altres, autoritari i escassament democràtic, com correspon a la naturalesa d'un partit dominant, potser únic, identificat amb l'Estat, un partit totalitari.

 

Comentaris