“La primera institució republicana és la voluntat popular”. Les paraules del poeta Josep Carner pronunciades des de l’exili belga en temps de franquisme no poden ser més oportunes en les hores greus que viu el país. I s’han tornat a sentir aquest dijous citades en l’argumentari de JxCAT per defensar la proposta de resolució que ha reconnectat el Parlament amb la República enviant al món la fotografia que legitima el president Puigdemont per pilotar l’operació de recosiment d’aquesta República declarada a les institucions i al carrer, i temporalment esclafada per la violència policial, institucional i judicial del règim del 78.
La premsa d’aquest règim i els partits que li donen suport parlen de “rendició” de Puigdemont. No ho han entès. La Generalitat autonòmica -encara que alguns polítics independentistes s’esbatussin per una cadira de més o de menys des de la qual gestionar les engrunes i afrontar les amenaces d’un Estat autoritari i demofòbic- malauradament a hores d’ara encara no és una estructura clau per fer República. Que Puigdemont no sigui nominalment president de la Generalitat és irrellevant, i Espanya ho sap. La partida d’escacs es juga a l’exili i a les instàncies judicials internacionals, i per descomptat, al carrer. I a Europa i al carrer es també on es podran recuperar els presos polítics. La partida, per tant, no es juga als despatxos ni de Moncloa ni del Palau de la Generalitat.
D’aquí que el full de ruta independentista inclogui una estructura políticament potent fora de l’abast d’Espanya, amb representació política però també de la societat civil. Cal que aquesta estructura disposi de totes les eines necessàries per treballar en condicions i sense complexos. Com un Estat. I naturalment, el president i el Govern a l’exili han de tenir els millors advocats, costin el que costin. Perquè la seva funció serà orientar la construcció de la República i sostenir la nació davant dels atacs de l’Estat, és a dir, mantenir la legitimitat republicana com van fer els altres governs catalans a l’exili. Coordinats amb el Govern a Catalunya, que intentarà frenar els atacs d’Espanya contra l’autogovern. Si, com deia el príncep dels poetes, la primera institució republicana és la voluntat popular, la República catalana ja ha començat a caminar.
