El president de la comunitat de Madrid, Ignacio González, va anunciar ahir una rebaixa d’impostos històrica en què el tram autonòmic de l’IRPF caurà 1,6 punts. S’afegeixen al punt que ja va rebaixar la seva antecessora Esperanza Aguirre al 2007 i sumen un total de 2,6 punts. També abaixa un punt d’Impost de Transmissions Patrimonials fins a situar-lo al 6%, i un 25% l’Impost d’Actes Jurídics Documentats, que és el que grava els documents notarials i hipotecaris en la compra d’habitatges nous. I a més eximeix del “cèntim sanitari” els 64.200 professionals del transport que treballen a la regió. Madrid s’ha afegit d’aquesta manera a les rebaixes d’Extremadura i Andalusia, que mostren totes elles el pèssim funcionament de l’Estat espanyol. Mentre Catalunya té problemes per pagar els farmacèutics i serveis de tota mena, i ha de tenir els impostos més elevats d’Europa amb l’excepció de Suècia, en d’altres punts de l’Estat es permeten reduir la pressió fiscal. Això podria succeir si Catalunya fos un país poc desenvolupat, que no tingués capacitat de generar riquesa. Però no és el cas. El problema és que el país pateix anualment un dèficit fiscal de 16.000 milions, que perjudica de forma creixent els catalans. El habitants d’aquest país s’han d’estrènyer el cinturó, i a sobre han de pagar la festa. I sí, som molt moderats.
- CA
