“El pròxim camp de batalla de l’euro: Espanya”
Titular de ‘The Wall Street Journal’
Un article a ‘The Wall Street Journal’ de dijous sobre el perill que pot representar Espanya per a l’euro ha causat força mullader, com ho han fet en el passat recent altres del ‘Financial Times’. El text, escrit per Stephen Fidler, descriu la mala situació econòmica d’Espanya i assegura que Madrid té davant seu tres possibilitats: no fer res, prendre mesures fermes i sovint impopulars o… sortir de l’euro.
L’economista de referència de l’esquerra, Paul Krugman, ha assenyalat, de la seva banda, que el major perill per a l’eurozona és Espanya i no Grècia. A Davos, el també economista Rubini va advertir que Espanya pot amenaçar el futur de l’euro. El comissari Almunia va comparar, com es recordarà, Grècia i Espanya.
L’euro impedeix que Madrid pugui devaluar la moneda per poder exportar més i incentivar el turisme, entre d’altres coses. Però el problema no és només espanyol. Si l’economia espanyola –que multiplica per quatre la grega- dóna senyals de debilitat, és possible que es desencadenin forts atacs contra l’euro que empitjorin molt les coses. I per a Europa salvar Espanya no és tan senzill com fer-ho amb Grècia. En el citat article de Fidler, s’esmenta la xifra que, segons una estimació de BNP, s’hauria d’invertir per rescatar Espanya: 200.000 milions de dòlars.
Si Zapatero no deixa de perdre temps –fa dos anys que en perd- i renuncia a fer més animalades, és a dir, renuncia, per exemple, a la pujada de l’IVA, si Zapatero no
actua d’una vegada –com més trigui més costarà sortir del pou- pot ser que aconsegueixi esberlar l’euro –que, diguin el que diguin es troba entre les millors coses que ha fet Europa- i acabem vivint potser no com amb la pesseta dels 90 sinó dels anys 60.
