Artur Mas s’ha situat, una vegada més, entre dos pols. D’un costat, una part de l’oposició l’acusa de “covard”. Aquest és exactament l’adjectiu que perpetren Inés Arrimadas i Xavier Garcia Albiol. Ahir, al Parlament, la líder de Ciutadans en va traure tanta punta com va poder: “Vostès aquí són molt valents, però després s’arronsen davant el jutge”. De l’altra, una altra part de l’oposició i la CUP li retrauen que no desobeeixi “de debò”. Li demanen, sobretot la CUP, que sigui més coherent. Les dues crítiques responen al mateix esquema. Els uns i els altres, per motius ben diferents, voldrien que Mas fos més “valent”.
Tots dos, òbviament, amaguen una altra “valentia”. La que ha portat l’expresident de la Generalitat a declarar-se davant el jutge com el màxim i únic responsable polític del denominat procés participatiu. Però això no hi compta. Perquè allò que busquen els rivals o els enemics polítics d’Artur Mas és ressaltar-ne les incoherències.
Els facilita la feina l’estratègia en la defensa que ha triat Mas. L’expresident s’ha decantat per una solució dual. D’un costat, es proclama màxim responsable polític de la consulta del 9N. De l’altre, no accepta els càrrecs de l’acusació i mira de reduir tant com pugui els efectes de la sentència apel·lant als fets estrictes. A la retirada del govern en el moment en què els va arribar la disposició del Tribunal Constitucional.
Aquesta dualitat és la que aprofita l’oposició. I aquesta dualitat també pot desconcertar els independentistes i els mateixos partidaris d’Artur Mas. Per què, es demanen -com es demana la CUP i Catalunya Sí Que es Pot- si ha arribat el moment de la transgressió, l’expresident no transgredeix del tot i accepta les acusacions? Senzillament, perquè Mas es limita a acceptar el que va fer i a rebutjat el que no va fer. Perquè encara hi ha més logística que estratègia. Perquè el 9N va ser logística. No es va fer la consulta com demanava el Parlament, sinó que va ser substituïda per un “procés participatiu”.
Artur Mas es limita a explicar el que va passar. El que va fer. I no accepta el guió que li vol imposar la fiscalia i l’acusació. N’hi haurà que no ho entendran. Però aquest procés nostre de cada dia s’està fent així. I això explica també que Oriol Junqueras hagi desautoritzat Santiago Vidal, que l’exjutge hagi dimitit i que el vicepresident proclami una vegada i una altra que “tot el que fem és legal”.
