Les lleis de Nuremberg van ser aprovades per unanimitat el 15 de setembre de 1935 al Reichtag alemany durant el III Reich. Constituïen la base legal per a la ideologia antisemita.
Al Parlament de Catalunya es va aprovar una reforma de l’Estatut d’autonomia del 1979 el 30 de setembre de 2005 que va ser admès a tràmit pel Congrés dels Diputats el 2 de novembre de 2005. Després d’una substancial modificació va ser aprovat per les Corts Generals Espanyoles el mateix any i ratificat en Referèndum pel poble de Catalunya el 18 de juny de 2006. El 19 de juliol de 2006 és promulgat pel rei Joan Carles I i el 20 de juliol publicat al BOE i al DOGC. És vigent des del 9 d’agost de 2006.
L’Estatut és la carta magna dels catalans, la base legal del poble de Catalunya com recull l’article 2 de la Constitució Espanyola.
Si he pensat en el nefast codi de Nuremberg del 1935 és perquè allò que garanteix la llei, és a dir els mateixos drets i deures per a tots els ciutadans d’un país va ser destruït en virtut d’aquell decret. A nosaltres, els catalans, allò que ens equiparava a la resta de ciutadans espanyols i que garantia l’Estatut ha estat dinamitat per una sentència del Tribunal Constitucional que, malgrat no conèixer en profunditat, sí que ha marcat on aquests drets i deures dels catalans seran vulnerats.
Les lleis de Nuremberg tenien dos cossos, l’un el que regia la “protecció de la sang i l’honor de la nació Alemanya”; l’altre consistia en la “Llei de ciutadania del Reich” que separava els alemanys en dues categories: ciutadans del Reich els quals disposaven de tots els drets de la ciutadania i els ciutadans nacionals aquests darrers eren d’origen jueu i tenien els drets limitats.
La sentència del TC s’ha produït a rel del recurs a la totalitat de l’Estatut que va presentar el PP el 2006. Però si algú pensa que ja hem rebut el cop està ben equivocat, abans de la promulgació del Decret de Nuremberg ja s’havien anat instaurant normes i regulacions discriminatòries respecte els jueus de tal manera que el moviment sionista va anar guanyant adeptes. El jove rabí berlinès Joachim Prinz ho recollia en el seu llibre Nosaltres jueus del 1934: “Cap subterfugi pot salvar-nos ara. En lloc d’assimilació nosaltres aspirem a un nou concepte: el reconeixement de la nació jueva i la raça jueva” (treguin raça i comprovin).
La segona andanada ens vindrà a través de la resta de sentències que el TC anirà desgranant a mida que vagi resolent tots els recursos presentats, perquè en això els catalans també ens assemblem als jueus, l’anticatalanisme és matriu ideològica tant de dretes com d’esquerres. S’haurà de veure quins altres drets més ens amputen mercès el recurs que va presentar el Defensor del Pueblo i membre del PSOE Enrique Múgica, i els que van presentar els governs de les següents Comunitats Autònomes: Múrcia (PP), La Rioja (PP), Aragó (PSOE), Comunitat Valenciana (PP) i Illes Balears (PP) totes admeses a tràmit en el moment de ser presentades, o sigui al 2006.
El representant del govern Zapatero, advocat de l’Estat, no s’ha immutat en veure com els ciutadans de Catalunya haurem de contribuir molt més a través dels nostres impostos que la resta de ciutadans d’Espanya, només per posar un exemple. Els dos grans partits de la pell de brau es llencen el cadàver de l’Estatut a la cara mútuament declarant-se cadascun d’ells guanyador en contra de Catalunya.
I a nosaltres, ens queda la voluntat de ser catalans com deia Vicens Vives, i el desig que expressava Espriu: “ens mantindrem fidels per sempre més, junts, al servei d’aquest poble“
