L'esquerra neofeixista o el cas de Joan Herrera

"El viratge dels partits d'esquerra cap a postulats multiculturals i ecològics sustentats sobre valors bonistes han deixat orfes de representació el col·lectiu obrer"

Un recent estudi encara pendent de publicar del politòleg i periodista Sergi Pardos demostra que els partits que tradicionalment s'han volgut adscriure a ideologies pròximes a l'esquerra són els que avui nodreixen de vots formacions neofeixistes. És el cas del Front Nacional de Jean-Marie Lepen o del BZO del desaparegut Jörg Haider, però també el de Plataforma per Catalunya, la formació del vigatà Josep Anglada, que en les últimes municipals va aconseguir representació a 9 ajuntaments catalans.

Davant l'avenç imparable d'aquestes formacions a Europa, els partits d'esquerra s'afanyen a argumentar el viratge ideològic de certs col•lectius de votants liberals, democratacristians i conservadors que, a opinió seva, abandonen les posicions clàssiques per engreixar les files de nous feixismes camuflats sota l'eslògan de l'ordre i el sentit comú. Aquesta és una de les hipòtesis existents també en la literatura acadèmica. Altres línies argumentals han apuntat els votants nacionalistes com a principals responsables de l'auge del neofeixisme o bé han previst la possibilitat que sigui un vot de protesta vinculat a la creixent desafecció política el que els insufli l'aire.

Però, lluny del que molts volien imaginar, l'estudi en qüestió demostra per primera vegada a casa nostra que el votant de Plataforma per Catalunya prové principalment de l'esquerra tradicional i de l'abstenció. Així es confirmaria la hipòtesi que apunta la desafecció com a element clau en el ressorgiment del feixisme a Catalunya però, com a factor sorpresa, hi afegiria el vot desencisat de col•lectius foragitats de l'esquerra de tota la vida que, davant la desprotecció que li genera no sentir-se defensat pels seus, desplaça el vot cap a partits capaços de dir el que volen sentir.

Portat a la pràctica, això significa que el viratge dels partits d'esquerra cap a postulats multiculturals i ecològics sustentats sobre valors bonistes han deixat orfes de representació el col•lectiu obrer que observa com els seus companys de feina han estat substituïts per immigrants de nova fornada que, a parer seu, actuen com esquirols passant-se els convenis laborals per allà on més els convé.

Vull dir amb això que l'esquerra ha deixat sense empara els treballadors del país en favor d'una nova comesa que focalitza els seus interessos sobre la reproducció de les aus migratòries i el cultiu d'herbes remeieres als balcons de la Bonanova. Existirà ben aviat una fotografia reveladora en aquest sentit. Serà l'esperat relleu Saura-Herrera. El noi de la bici encarna tots aquest valors del nou progressisme verd. Un progressisme que, per error de càlcul i a la pràctica, dóna ales a grups parafeixistes.

 
 

Comentaris