Un dels elements que més caracteritzen les actuacions de l’Estat espanyol és la convicció profunda de què disposen d’una immunitat absoluta, semblant a la què es produeix en els règims autoritaris. Com s’ha pogut comprovar en la crisi política catalana, Madrid recorre amb total naturalitat a les clavegueres i les pressions de tot tipus, confessables o no, per coartar i intimidar als qui considera els seus enemics. Valen totes les palanques, des dels tribunals a Hisenda, passant per les confiscacions, la presó indiscriminada i el recurs constant a la violència policial.
Això els ha donat un resultat indiscutible dins del propi territori -si més no de moment- on la repressió és totalment efectiva. Però aquest menyspreu pels usos democràtics no es limita a l’interior de les fronteres, sinó que l’exporten allà on sels sembla bé. Espanya pressiona, insistentment, els governs estats veïns i els seus tribunals, sense complexos. També per això els exiliats catalans estan sotmesos a un assetjament constant per part dels serveis secrets de l’Estat espanyol.
Ara el parlament belga ha ordenat una investigació sobre l’activitat dels serveis secrets espanyols al seu país. Una recerca que se suma a la que hi ha oberta a la Fiscalia del Bravant Való, on pertany el municipi de Waterloo, que té en el seu poder una balisa col·locada -suposadament pels serveis secrets espanyols- en un vehicle que utilitza habitualment Carles Puigdemont. Tot plegat, una investigació que no serà difícil perquè el compte oficial de Twitter de la Policia Nacional espanyola ja va anunciar, públicament i sense manies, que “gràcies a una operació coordinada dels agents d’informació de Policia i CNI, Puigdemont ha estat detingut a Alemanya“… Ni tan sols s’han pres la molèstia d’esborrar-lo.
