Hi ha una por irracional a plantejar la reforma de la Constitució espanyola. Per què? La primera resposta evident és que resulta molt difícil pensar en la possibilitat d’una acord entre els dos principals partits espanyols, PSOE i PP, i per tant que sigui viable aconseguir la majoria suficient necessària per abordar aquesta modificació. A més a més, tal com explica Jordi Pujol al segon volum de les seves memòries, ja ens han advertit que només s’entendrien per portar a terme una involució cap a la recentralització de l’estat. Però l’immobilisme constitucional va ser l’autèntic èxit polític de l’aznarisme, i una herència que pesa com una llosa. A Aznar li calia donar contingut a la seva definició de centre radical i va adoptar el Patriotisme Constitucional elaborat pel politòleg Dolf Stenmberg i divulgat pel filòsof Jürgen Habermas. Però els populars en van fer una lectura sui generis i interessada i acaben identificant Espanya i Constitució. L’Espanya plural de Rodríguez Zapatero no escapa a aquesta herència i s’obre a la reformulació de l’estat a partir de les reformes de nous estatuts d’autonomia, sota l’estricta vigilància d’un text constitucional immutable. Més de tres dècades desprès de la seva aprovació, l’articulat de la Constitució Espanyola no pot servir per actuar contra el seu esperit. I menys encara podem estar atrapats pels qui n’han fet una interpretació ideològica interessada.
- CA
