L'esperit de Nadal

"Tant de bo que, com diuen moltes cançons que sonen aquests dies, s'instal·lés arreu i s'allargués tot l'any l'esperit de Nadal"

No et rendeixis fins que s'acabi, no ho deixis si potsEl pes sobre les teves espatlles et farà més fort. Aquesta estrofa d'una cançó de The Dubliners ressona sovint dins del meu cap. I més en la situació política que viu Catalunya. Don't give up, 'til it's over és una cançó tradicional irlandesa que m'acompanya des que la vaig descobrir ara fa dos estius, a Dinamarca. I es veu que havia format part de la banda sonora d'un fet històric amb un fort component èpic durant la Primera Guerra Mundial, justament la nit de Nadal. M'ho va explicar un músic danès a qui vaig sentir en directe com l'interpretava. El cas és que, un cop acabada l'actuació, m'hi vaig acostar per felicitar-lo i, sobretot, li vaig assenyalar expressament que m'havia arribat a l'ànima aquella cançó revestida d'una èpica extarordinària.

 

-"T'has d'imaginar els soldats britànics i alemanys, abraçats cantant-la!"- em va dir. Davant la meva sorpresa, al veure que ignorava els fets, em va il.lustrar. Resulta que el 24 de desembre de 1914, les tropes alemanyes que estaven desplegades a Ieper, una ciutat belga de la província flamenca de Flandes occidental, van començar a decorar les seves trinxeres amb espelmes, llànties i ciris. I a la llum d'aquelles espelmes van invocar l'esperit de Nadal tot cantant nadales i esperonant al bàndol contrari, als anglesos, a fer el mateix. La crida va fer efecte i es van trobar en terra de ningú per fer-la petar mentre fumaven cigarretes i pipes,- una imatge que també va evocar en la cançó Pipes of Peace l'exbeatle, Paul McCartney -  s'intercanviaven regals, bevien i cantaven plegats. I al marge de nadales com Santa Nit o Tennenbaum -Oh Arbre Sant- es van entonar altres cançons. Una d'elles, aquesta que The Dubliners fa anys que porta en el seu repertori i que posa la pell de gallina quan llegeixes la lletra i t'imagines els contendents entonant-la enmig del camp de batalla. La lletra fa així: 

 

 

"No et rendeixis fins que s'acabi, si pots no ho deixis / El pes sobre les teves espatlles et farà més fort / Toca l'ortiga amb força tot i que es cremi / Agafeu-vos els fracassos a la lleugera perquè la seva sort està obligada a canviar / Mireu les flors de tardor com es marceixen i s'esvaeixen / Amb els poders ocults de la natura, l'any vinent tornaran a brotar / Observeu com puja la lluna plena, com un fantasma del sol / A l'alba serà més sorprenent, quan comença un dia nou / No et rendeixis fins que s'acabi, si pots no ho deixis / El pes sobre les teves espatlles et farà més fort".

 

El poder de la música i de les paraules va aconseguir emmudir els canons i les metralletes ni que fos durant unes hores, aquella nit de Nadal de 1914. Tant de bo que, com diuen moltes cançons que sonen aquests dies, s'instal·lés arreu i s'allargués tot l'any l'esperit de Nadal.

 

Comentaris