Dos joves van aparèixer dalt de l’escenari i van desplegar una pancarta on s’hi podia llegir “per què no etiqueteu en català?” Els aplaudiments van ser sonors. Al mateix temps, des del segon pis de butaques, altres activistes llançaven octavetes en favor de l’etiquetatge en català. Els pamflets van anar caient a la platea, davant de l’astorament dels empresaris i amb els aplaudiments que continuaven sentint-se de fons.
Era el vespre d’un dia de febrer de mitjans dels noranta. Al Palau de la Música, la Fundació de “l’espurna de la vida” feia un acte corporatiu. La gala, plena de gom a gom i amb la presència de la plana major dels directius de l’empresa i de consellers de la Generalitat de Catalunya, tingué una sorpresa inesperada. La Plataforma per la Llengua va intervenir-hi seguint l’esperit de la Crida, que just feia un parell d’anys que s’havia dissolt.
Vint anys després moltes empreses i productes s’han normalitzat gràcies a la tasca de l’ONG del català, però les llaunes del refresc ensucrat continuen sense estar etiquetades en català. Enguany la Plataforma vol tornar-ho a intentar.
Per això s’ha engegat el #reptecocacola; ens hi ajudes?
