L'església no s'ho mereix

"Les institucions humanes, dirigides per humans i formades per humans tendeixen a finals similars. A corrompre's i embrutar-se"

f CRIST 1 1 Comunitat local de cristians entorn d'un bisbe.

 

Els capellans catòlics són, a l'imaginari col.lectiu occidental actual, personatges sospitosos. No són de fiar. La seva presència és incòmoda i els seus uniformes, anells, cadenes i cares han esdevingut desagradables. La gent (la majoria) xiuxiueja quan en veuen un i, lluny de ser l'encarnació humana de la bondat divina, són una imatge deteriorada i bruta de totes les foscors associades a l'ésser humà. La corrupció, l'abús, la falsedat i l'egoisme. Pensen en el clergat com un grup repugnant d'aprofitats. De vividors. De persones que, sense treballar, viuen a cos de rei i mengen com a lladres. Pregunteu. Feu les investigacions pertinents i veureu quina opinió té la majoria de persones. És justa, aquesta idea? En absolut, com qualsevol generalització. Però és cert que aquesta mentalitat existeix i s'expandeix gràcies a una pinça devastadora: 1, la premsa que nodreix aquesta imatge sense pietat i 2, el clergat que amb actituds gens cristianes contamina els milions de capellans, monges i fins i tot bisbes que, seguint a Crist, volen ajudar la gent estimant-la com creuen que Déu estima les persones.

 

 

Les institucions humanes, dirigides per humans i formades per humans tendeixen a finals similars. A corrompre's i embrutar-se, segurament perquè hi ha moltíssima gent malvada que cerca el benefici propi en qualsevol estructura poderosa. Sigui la política, un club de futbol o el Vaticà i totes les seves ramificacions locals. És inevitable? Absolutament? Ens hem de rendir davant d'aquest fet consumat? No! Malgrat que sigui així des dels inicis de la civilització humana. Ara bé, hi ha una cosa que potser sí que hem de reivindicar amb la confiança d'aconseguir-la. Potser sí que podem lluitar per obtenir una victòria que seria rellevant per tots nosaltres. La paraula "església" no pot continuar sent un monopoli del poder vaticà. De les institucions religioses catòliques. L'església cristiana és la gent. Els fidels. Aquelles persones que, sense esperar res a canvi, han decidit seguir a Crist. Això és l'església. Gent que estima i que s'implica en accions tan aparentment petites com parlar amb les persones que viuen al carrer. Abraçar-les, si cal. Gent que pensa en els altres sempre. Abans que en ells mateixos. Gent que creu en el missatge cristià sense tota la parafernàlia política del Vaticà. Ells són l'església.

 

És cert, membres de la jerarquia catòlica han actuat de manera indigna. Han embrutat els seus noms i el missatge d'una fe basada en l'amor. Però no els anomenem "església". Perquè l'església és tota la resta. Tota aquella assemblea de fidels que, sense cap recompensa, cedeixen la seva feina i la seva energia per ajudar els altres.

 

Comentaris