L'escletxa 'Smart' i les ciutats "Tatiana"

"Necessitem ciutats que tinguin ciutadans i líders amb la força i l'esperit que comporta l'adjectiu 'Tatiana'"

Les empreses competeixen pels clients, les persones competeixen per una feina, i les ciutats? Les ciutats competeixen per atraure més inversions, empreses, llocs de treball, talent i coneixement. 

És ja evident que s'està creant una competició entre ciutats per veure quina és més Smart. Constantment surten notícies en els mitjans de comunicació sobre quina ciutat ha fet què. Sempre solucions no holístiques, molt especialitzades (i com deia en Lluís Llach: "No és això, companys, no és això").

Per tant ja estem veient que, si seguim així, hi haurà ciutats molt smart i altres no tant. Quin perill podem tenir? Que aparegui una "escletxa Smart", una gran diferència entre les ciutats que han apostat fort per una estratègia Smart i les que no.

Moltes vegades és per desconeixement de què pot aportar aquest nou paradigma. Aquí l'únic que podem fer és una feina pedagògica de fer veure les bondats d'aplicar-lo. Feina encara difícil pels pocs exemples d'èxit (exceptuant els que ja estan tenint ciutats com Barcelona).

D'altres vegades és per la gran disgregació que tenim al nostre país en ciutats petites i mitjanes que no tenen o prou pressupost o prou atractiu pel volum que representen per si soles. Aquí també podem fer coses.

Una d'elles és que s'ajuntin per poder oferir no solament una ciutat, sinó un conjunt del territori format per diverses ciutats, el que anomenem una Smart-Region. Ja en tenim un exemple al nostre país, la Smart-Diagonal, constituïda per les ciutats de Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Igualada i Manresa. Els seus alcaldes han vist en la Smart-Diagonal una nova oportunitat de seguir fent avançar les seves respectives ciutats , aquest cop sota el paraigua del paradigma Smart.

I aquí, entre altres conceptes, hi ha la coopetència (cooperar per competir), la generositat entre ciutats, i la innovació en la contractació. Com crear Smart-Regions? Jo aquí veig dues aproximacions: una vertical i una altra d'horitzontal.

En la vertical s'ajuntarien diverses ciutats que tenen un atractiu igual o semblant i podrien explotar-lo. Per exemple, podríem parlar de ciutats que tenen mar i aquesta podria ser la raó de la creació de la seva Smart-Region.

En l'horitzontal s'ajuntarien diverses ciutats amb un eix vertebrador que les uniria i oferirien com atractiu les seves diversitats sota un sol paraigües. Seria com una sola ciutat que a la vegada tindria mar, muntanya i diferents sectors productius que farien atractiva la seva Smart-Region. Aquest seria el cas de la Smart-Diagonal, en la que l'eix vertebrador és la C-15 que les uneix físicament.

Aquest article tenia un altre títol i un altre final, però no voldria acabar sense fer una molt modest però molt sincer reconeixement de la figura de la Tatiana Sisquella. Persona lluitadora, amb una malaltia molt difícil de vèncer però que dia a dia se superava a ella mateixa i era capaç de transmetre aquesta força i vitalitat de la qual tant gaudien els que l'envoltaven i els que l'escoltàvem. Tot un exemple.

Si la Tatiana va ser capaç de viure com va viure, de lluitar com va lluitar, i de tenir aquesta vitalitat, nosaltres no podem fallar i hem de lluitar amb aquesta força i esperit per poder tirar endavant les nostres ciutats. No hi ha excusa.

I m'he permès la llibertat de crear un nou adjectiu de ciutat: la ciutat "Tatiana". Necessitem ciutats "Tatiana", ciutats que tinguin ciutadans i líders amb aquesta força i esperit que comporta l'adjectiu "Tatiana". I aquest adjectiu és molt difícil de guanyar-se'l, però no impossible.

"En aquest món hi ha dos tipus de ciutats: les smart i les menys smart, i aquí les volem a totes". Descansa en pau Tatiana.

 
 

Comentaris