La premsa francesa fa temps que investiga d’on poden sortir els molts diners que paguen la intensíssima activitat política de l’antic primer ministre de la República, avui candidat a l’alcaldia de Barcelona. I no queda gens clar, més enllà d’algunes cartes que han circulat demanant finançament a l’entorn de grans empreses de Madrid i Barcelona. Valls porta un tren de vida alt. “On vas amb aquest cotxe tan acollonant?“, li va dir aquest estiu un polític català que el coneix de fa molts anys. “El volia llogar descapotable, però no n’he trobat“, li va respondre un Valls bronzejadíssim, en un entorn illenc.
Naturalment, això no pressuposa res. Ni té per què afectar les expectatives electorals de l’alcaldable franco-català, paradoxalment el més espanyolista dels que concorren. Però a aquestes zones de penombra cal afegir-hi -almenys- una amistat estranya: Josep Ramon Bosch. Ell és, segons la premsa de Madrid, el “cervell” de l’operació que el vol portar a l’alcaldia de Barcelona. Bosch, amb origens a l’extrema dreta, va ser acusat de difondre videos feixistes per les xarxes, d’amenaces a independentistes i d’assistir a actes de la Fundació Franco. Amb el temps, l’Audiència de Barcelona va considerar que els fets havien prescrit. En qualsevol cas, el propi Valls segur que es pot fer un criteri propi escoltant aquests videos.
Le Nouvel Observateur, el setmanari més llegit de França, ja es fa ressò d’unes amistats tan poc republicanes. Des d’avui, Manuel Valls ja no podrà al·legar desconeixement.
